COM PODEN PENSAR QUE ENS ELS CREUREM?

Si no són capaços ni de comptar quanta gent arrosseguen darrera d’una pancarta, com ens hem de creure que els càlculs que ens volen vendre sobre l’evolució de l’economia són encertats? Per enèsima vegada, acabada la manifestació de l’1 de Maig els sindicats farden d’haver convocat 70 mil persones, mentre que la guàrdia urbana els hi rebaixa els fums fins als 10 mil. No cal emprenyar-s’hi: després de tant de temps d’aquesta història ja arribés a pensar que forma part del joc pervers de manipular la informació, com si els ciutadans que no anàvem a la manifestació fóssim imbècils. Quan s’acabarà aquest vici de jugar a qui la diu mes grossa? Si els organitzadors de les manifestacions tinguessin cinc dits de seny i disposessin d’una estona per fer-se autocrítica potser s’adonarien que dient bajanades com aquestes, resten credibilitat a d’altres afirmacions molt més importants, moltes de les quals giren entorn de l’aritmètica. Repeteixo la pregunta inicial: si no saben comptar a dit els manifestants, podem refiar-nos, per exemple, que són uns cracs fent quadrar els números per assegurar que les pensions no perillen? Per aixecar el cap d’una vegada de l’ensopiment de la crisi calen líders creïbles, en els quals s’hi pugui confiar sense cap recança. I encara que sembli mentida o una exageració, a la meva manera de veure qui manipula matusserament les dades de participants en una manifestació també pot manipular, tantes vegades com li convingui, dades molt més transcendentals.