El experts de
veritat - normalment aquells que hi entenen d’una cosa però ningú els hi fa cas
– s’han cansat d’advertir que qualsevol decisió en matèria energètica ha
d’encaixar en el marc d’una política a llarg termini, ja que no agafar el toro
per les banyes quan toca només porta al col•lapse. Al capdavall, el dèficit de
tarifa que està a punt d'estabornir-nos, neix de l’acumulació d’una sèrie de
decisions conjunturals de caràcter polític, en la majoria dels casos preses de
forma oportunista, sovint en època electoral, sense cap mena d’anàlisi de la
viabilitat futura des de la tiple perspectiva econòmica, ambiental i de la
seguretat de subministrament. Tenint en compte el nostre alt grau de
dependència energètica, sembla mentida la deixadesa i desídia dels governants
pel que fa a estimular fonts autòctones d’alimentació com són el sol, el vent o
la biomassa, per la impresentable raó que fan nosa a l’establishment que s’ho
vol manegat tot a la seva conveniència i fa ballar els governs de torn al so
que els convé, ja que el continu trasbals d’elefants polítics caducs als
consells d’administració de les indústries que dicten el programa energètic del
país és constant, en contra de la metodologia dels procediments consultius reglats
que, en una matèria tan delicada, segueixen els països del nostre entorn, amb
la benedicció de la Comissió Europea. Ara el ministeri d’indústria està jugant
al gat i a la rata amb els consumidors, fent-nos creure que canviant els
comptadors antics per estris intel•ligents i quatre tonteries més, pagarem
menys cada mes i, a sobre, rebaixarem el dèficit tarifari amb que la indústria
té agafat pels dallonses al govern i, de retruc, a tots els ciutadans.
Pensem-hi una mica perquè estan jugant amb foc a la nostra salut, i si el col•lapse arriba algun dia, que és el més
probable si algú no diu prou!, qui pagarà els plats trencats serem, una vegada
més, l’ase dels cops. Potser algun dels diplodocus polítics que escalfen els
mítings al mateix temps que una butaca als consells d’administració de les
energètiques, podria explicar com ens ho farem per treure’ns el dogal del coll
quan vagin mal dades i després de pagar una de les factures per energia
domèstica més altes d’Europa, encara resulti que els pobres industrials
proveïdors diguin que els hi surten números vermells i que se'n van a invertir
a dida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada