Follow by Email

dimecres, 28 de maig de 2014

POLICIA I DEMOCRÀCIA, INCOMPATIBLES?

Amb les cendres encara fumejants dels contenidors cremats i dels vidres trencats aquesta nit a Sans, seria fer-nos el desentès si miréssim cap a una altra banda. Ens agradi o no, els desordres i els aldarulls al carrer desgasten qualsevol sistema de govern, però sota un regim democràtic són encara més impresentables perquè, precisament, la bona salut d’una democràcia es basa en que els ciutadans puguin expressar lliurament les seves idees o queixes amb respecte i sense que aquesta llibertat sacrosanta d’expressió vagi acompanyada d’accions encaminades a fer por i a sembrar el terror entre la població. Per evitar que el dret a l’exercici de la llibertat democràtica d’uns quants exaltats perjudiqui el dret a la tranquil•litat de la resta, les institucions democràtiques deleguen en una policia democràtica la feina de fer respectar les regles de joc que garanteixin la convivència. I de la mateixa manera que és impresentable que un govern vulgui emmordassar la llibertat d'expressió o de manifestació al carrer, més lamentable seria que es quedés de mans plegades veient les destrosses. A la meva manera de veure alguna cosa falla en aquest plantejament tan simple quan les actuacions de la policia massa sovint s’associen al mot “repressió” enlloc de a l'expressió “mantenir l’ordre”, perquè justament la policia democràtica serveix per mantenir l’ordre i quan ho fa ningú hauria de confondre una actuació de força democràticament legítima amb repressió pura i dura. Dit això, em sembla que sobre la taula tenim tots els elements necessaris de reflexió per entomar, cadascú per la part que li toqui, la culpa que la imatge d’una policia que hauríem de sentir nostra - la institució dels mossos d'esquadra - estigui tan emmascarada i bescantada, que ens la mirem amb poca simpatia i alguns amb fàstic. I aquesta reflexió pertoca fer-la d’una manera especial a la classe política, per la seva capacitat d’orientar l’opinió en un sentit o altre. Els que han tingut els mossos d’esquadra sota les seves ordres directes, analitzant si han deixat fer als professionals la seva feina o els han condicionat per conveniències i tripijocs polítics. Els que s’ho han mirat des de l’oposició, fent examen de consciencia sobre si sempre han estat discrets i ponderats en les seves crítiques i alguna vegada no han ajudat a atiar prejudicis i dubtes, per fer bullir la seva olla. Jugar amb foc sol acabar malament. Amb el cadàver polític del cap dels mossos de cos present, potser és una bona ocasió per pensar-hi una mica en tot plegat. I ja que hi estem posats, potser tampoc no estaria de més que se sapigués qui va filtrar la informació a la premsa i als okupes de can Vies d'una operació tan  secreta com el desallotjament. Potser llavors entendríem una mica el joc brut entre bambolines. I perdoneu les molèsties.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada