ELS NOMS DE CARRERS, PLACES O AEROPORTS

Afortunadament no canvien cada dos per tres els noms dels carrers, però tothom que ha viscut o ha tingut una botiga o un despatx en un carrer o plaça que li ha tocat el rebre, sap el pa que s’hi dona i que no surt de franc el caprici municipal. Ara mateix tenim el cas de l’aeroport de Barajas, que en plena febrada de desgreuges pòstums al trampejador de la transició política, se’n dirà “Adolfo Suárez”, com aquell qui diu “per subscripció popular”, perquè en definitiva tots els ciutadans d’aquest país ens haurem de gratar la butxaca proveint dels nostres impostos el milió i escaig d’euros que, segons l’estimació autoritzada del representant d’Aena, costarà la broma. I no ho dic pas perquè el pobre home no se’l mereixi aquest reconeixement, sinó que quan la hisenda pública va amb un esclop i una espardenya i les misses no arriben per pagar necessitats bàsiques de les persones, potser s’hauria de mirar més prim i renunciar a les llaminadures. Ja sé que un milió d’euros és una misèria per segons qui, però els governants que quan volen semblar uns bons administradors es comparen amb el bon pare de família o amb la mestressa de casa, haurien de tenir present que moltes famílies s’arruïnen estirant més el braç que la màniga en petites coses que, una per una no tenen rellevància, però sumades deixen en calçotets el pressupost domèstic. Més enllà, doncs, del fet anecdòtic del canvi de nom de l’aeroport de Madrid, em crida l’atenció que la vida d’algunes plaques de carrers, avingudes o places sigui, en alguns casos, tan efímera. Penso que un nomenclàtor urbà fet amb seny i criteri ponderat seria un compendi perfecte de la història de cada poble, si es procurés no batejar els carrers, les places o les avingudes deixant-se portar per la flamarada d’un moment donat. Per evitar que això passi en casos de personatges locals, potser seria més endreçat que enlloc d’una placa en un carrer en tinguessin una a la façana de l’edifici on varen néixer o viure. Almenys s’evitaria que cada vegada que tombés la truita caiguessin en desgràcia, noms que, en un moment donat, varen formar part de la petita o gran història d’una ciutat i que no mereixen l'oblit, perquè es vulgui o no varen existir. Tanmateix, a la meva manera de veure, qualsevol incorporació al nomenclàtor urbà que no fos abstracte com per exemple “carrer ample” o “plaça gran”, sinó concretada en un fet o en un personatge, hauria de comptar amb la unanimitat absoluta de tots els representants polítics del municipi, per curar-se en salut. I quan, com en el cas de la placa dedicada als ducs de Palma, a Ciutat de Mallorca, el record d’un personatge es retirés del nomenclàtor urbà, un procediment tan radical sempre fos com a conseqüència d’haver-se’n fet indigne i, per tant, seguís un cert protocol de degradació pública, perquè formar part del nomenclàtor és una cosa molt seria i no pot estar tacada ni pel fanatisme ni per la moda. Llarga vida, doncs, a l’aeroport Adolfo Suárez encara que el canvi de nom ens costi un ou: el càstig ja el tindrà si, malgrat l’alcaldada del govern, d’aquí a vint anys l’aeroport el poble i els taxistes el segueixen anomenant “Barajas”, com passava en època franquista que per molt que es rebategés la plaça major com a “plaça dels Màrtirs” o “del Caudillo”, la bona gent del poble en seguia dient “plaça gran”, i a fer punyetes.