Ahir va començar
a la Catalunya central la temporada de caça del cabirol mascle, en una campanya
d'exterminació consentida per Medi Ambient, cedint a les pressions dels
pagesos, que és molt ben rebuda pels caçadors perquè abatre un exemplar de
Bambi requereix molta traça degut que, a diferència del porc senglar que és una
presa matussera, els cérvols són murris, elegants, discrets i ràpids: els veus
i ja no els veus. Però encara que no existeix un cens exacte d’aquesta espècie
en perill d'extinció fa uns vint anys a Catalunya, sembla que l’augment de la
natalitat entre l’espècie protegida ha desbordat totes les previsions i, segons
els pagesos, entre cérvols i senglars pateixen moltes destrosses a les seves
explotacions agrícoles. Medi Ambient, però, no té tan clar que els cabirols
facin tan mal als camps com diuen els pagesos, malgrat admeten que poden crear
problemes a la regeneració dels boscos perquè es mengen els brots verds dels
nous arbres, sobretot dels pins. Per la seva banda, els ramaders també es queixen
que minven les àrees de pastura dels ramats. Tanmateix, alguns col•lectius
ecologistes rebutgen que els cérvols baixin als camps a menjar-se els cereals i
opinen que controlar-ne la població a cops de tret pot generar, a la llarga,
més problemes al bosc que no pas beneficis i abonen per una gestió millor del
territori i, si per cas, evitar la reproducció per altres mètodes no letals,
com ara l’esterilització. Quan Disney va estrenar Bambi el 1942, la història
d’una família de cérvols semblava una elegia bucòlica en un país, Amèrica, que
tres segles de colonització frenètica havien deixat amb menys boscos i menys
animals. I segons la revista “Time”, l’èxit de la pel•lícula entre petits i
grans va contribuir a la repoblació forestal i a la conservació d’espècies en
perill d’extinció. Però com passa a Catalunya amb els pagesos, els habitants de
l’àrea metropolitana de Washington es queixaven que els cérvols els hi destruïen
cultius i jardins, fins que el servei de parcs per no sentir-los més organitza
periòdicament caceres entre els aficionats per reduir la superpoblació de
Bambis. Segons podíem llegir a “The Washington Post” l’any passat, a l’estat de
Maryland les batudes comencen una hora abans de l’alba i acaben a quarts de
dotze, i els botxins voluntaris poden emportar-se els animals a qui han aplicat
l’eutanàsia a casa o donar-los a organitzacions caritatives. Ara bé, tenint en
compte que a l’estat de Maryland estimen en uns 300.000 els caps de cérvols que
s'hi passegen, potser que a Catalunya amb uns 6.000 exemplars mal comptats no
ens posem nerviosos abans d’hora i donem a Bambi alguna oportunitat més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada