PRENENT-NOS-HO AMB FILOSOFIA

 

És el que toca en època de campanya electoral i d’enfarfec de xarlataneria. El significat etimològic del mot filosofia diuen que és: “devoció a la saviesa”. Heràclit, per exemple, sostenia que els filòsofs tenien de saber de tot, però el murri d’en Sòcrates li va trencar les oracions fent aquella cèlebre confessió de que ell només era un ignorant assedegat d’aprendre més cada dia. D’interpretacions de què s’entén per filosofia i, sobretot, de per què serveix filosofar en trobaríem un fotimer, a quina més erudita; però jo sempre he pensat que amb la globalització envaint-t’ho tot, no ens en podem pas refiar de la filosofia per resoldre els conflictes quotidians que tensen la convivència i l’ètica més elemental. Aquella ètica que ens hauria d’ajudar a distingir entre el bé i el mal, atents sempre als batecs de la consciència. Em penso, i espero no ser l’únic, que fer-se trampes a un mateix per no escoltar els advertiments de la consciència acaba desencadenant autèntics atzucacs. No us en càpiga cap dubte! I és que ja ho deien els primers pensadors: “la bona consciencia és el millor coixí per dormir”.

Entre el repertori de definicions n’hi ha per donar i per vendre. I no és pas dolent, esclar, i encara que alguna sigui ben estrambòtica, cap deixa indiferent. Sobretot quan els filòsofs “es deixen anar”. En Joan Fuster, sense anar més lluny, va escriure un  estirabot amb tota franquesa: “una definició possible de la filosofia seria que és l’art d’agafar la vaca pels collons”. En temps més reculats, en Cícero també hi va ficar cullerada: “no hi ha cap absurd que no hagi estat defensat per algun filòsof”. Barretada i aplaudiments per en Plató predicant que: “la llibertat consisteix en ser amos de la vida” i també per en Nietzche, sempre apunt per buscar tres peus al gat: “l’home és un error de Déu, o Déu és un error de l’home?” Ara bé,des de 2018, que els polítics van rescabalar la filosofia del greuge de ser expulsada de les aules per aplicació de la terrible LOMCE aprovada pel govern Rajoy, aquesta assignatura juntament amb l’ètica – dues matèries acadèmiques castigades de cara a la paret per uns governants analfabets -, teòricament van ser rehabilitades. Però no amb honors. ¿Estem segurs cinc anys després de la rehabilitació parcial que l’assignatura de Filosofia realment la imparteixen filòsofs de vocació i la d’Ètica, mestres que la practiquin? Només amb un professorat compromès incondicionalment en aquest aspecte de la docència, seria possible erradicar tants comportaments impropis, per dir-ho d’alguna manera, que es repeteixen cada dia en la vida pública i privada. Sincerament, no les tinc totes i a més a més em sembla, i m’agradaria estar equivocat, que hi ha mestres poc ètics per ensenyar una matèria tan delicada com l’ètica, o mestres massa envelats i hiperventilats per ensenyar a reflexionar guiant-se pels principis filosòfics. Malgrat tots els seus currículums docents estiguin farcits de màsters.