MOLTA FRESSA I POCA ENDREÇA

 

         Quan els que es dediquen a la política haurien d’estar pencant i trencant-se les banyes a la recerca de solucions per buscar el desllorigador de les desigualtats socials i amorosir les guitzes de la crisi del sistema climàtic i dels valors morals prostituïts i escarnits pels fills de la globalització, com un grapat de pallussos resulta que perden miserablement el temps jugant a nyaus enlloc d’aprofitar-lo per millorar les condicions de vida de la societat, abans no sigui massa tard. Hi ha excepcions, esclar, però tan eixorques que només serveixen per confirmar la regla general. I no es pot pas dir que els polítics no es belluguin; ben al contrari, sempre s’estan movent amunt i avall fent tots els papers de l’auca, divagant pels descosits, organitzant trobades a l’hora de dinar per facturar-les com a “reunions de treball” i, de tan atrafegats com van, sovint es lamenten que els hi falta temps per escoltar, llegir i, sobretot, per baixar del núvol en que viuen. Els polítics serien d’admirar si no fos que, malgrat la seva hiperactivitat, en fer balanç de la seva feina podríem resumir-ho amb una frase feta: molta fressa i poca endreça.

            Francament, si parléssim del grau de qualitat, d’eficàcia i d’austeritat esmerçat en totes les seves anades i vingudes pels regidors, diputats, senadors, ministres i tutti quanti alts càrrecs que formen part de l’establishment polític arreu del món, n’hi hauria per llogar-hi cadires veient com moltes de les lleis, ordenances o reglaments que enllesteixen o bé arriben a misses dites, o tenen més forats que un colador perquè es perpetuí pels segles dels segles aquell principi que dona feina els picaplets de tota mena des que el món és món: feta la llei, feta la trampa. ¿Quantes vegades s’ha denunciat per part dels ciutadans rasos que al món no falten lleis ni reglaments, sinó que es facin complir les que ja tenim? Sense anar més lluny de la realitat domèstica, en matèries tan sensibles com garantir els descans nocturn, el civisme en general, escarmentar la violència de gènere o que les presons serveixin d’una punyetera vegada per reinserir els delinqüents fent treballs en benefici de la societat, enlloc de gandulejar mentre es graduen per exercir de camells o de lladregots experts, n’hi hauria prou aplicant les lleis que ja existeixen sense miraments, contemplacions ni hipòcrites escrúpols de consciència. I si mirem més enllà de la vida domèstica, com pot posar-se a rotllo un món que es passa pel forro les solemnes “resolucions” i “sancions” d’institucions internacionals del prestigi de l`ONU creades, precisament, per evitar la guerra, la misèria i la degradació del medi ambient?