LES BOMBES DE DISPERSIÓ

 

El en teoria líder del món occidental al qual pertanyem geogràficament, el president Bilden, hem d’admetre que és un senyor d’edat avançada que darrerament comet algunes patinades, que fan sospitar que ja no s’aguanta els pets. I no és cap eufemisme. El que un dels homes més poderosos del món i amb il·limitada capacitat de destrucció massiva a les seves mans tingui una edat provecta, per expressar-ho en pla finolis, no tindria massa importància sino fos pel “petit detall” - no pas menor, tractant-se de qui estem parlant -, de no controlar-se les defecacions (parlant clar, “les cagades”). Darrerament, aquest home ha fet feliços amb les seves repapiejades els periodistes xafarders que no li’n deixen passar ni una. I tampoc es tracta d’un eufemisme. Que el pòndol del vaixell on estic embarcat estigui en mans d’un pobre beneit, no em deixa dormir tranquil. Què voleu que us digui! Però aquesta última entremaliadura, la de “saldar” l’arsenal de municions nord-americà regalant al babau útil ucraïnès els restos de sèrie d’una partida de bombes de dispersió o de raïm, em sembla una trapelleria que va més enllà de fer catúfols i que frega el delicte.

Deixant de banda que, a la meva manera de pensar consideri alimentar les guerres una estratègia política miserable, indigna de qualsevol governant decent, que enlloc d’assossegar els fogots dels bel·licistes amb propostes de pau s’atiïn els conflictes perquè no faci fallida la industria armamentista em fa vomitar i avorrir uns governants que ens porten com bens a l’escorxador, fent-nos creure que repartint garrotades a tort i a dret “salven” la humanitat. La darrera decisió del president Bilden, de lliurar a l’exercit ucraïnès uns quants cabassos de bombes de dispersió, ho considero no només una ordre perversa i forassenyada, sinó pròpia d’una mentalitat esquizofrènica. Les restes d’aquesta munició “regalada” pels esplèndids amics d’Amèrica, pot quedar escampada sense explotar molt de temps després d’acabada la guerra, posant en perill la societat civil, especialment a les criatures que es queden embadalides per la resta d’unes bombes camuflades en forma de pilotes de tenis o de llaunes de refresc. Més de cent països les han prohibit i la mateixa ONU en blasma. Per tant, el “regal” del president Bilden està enverinat i per molt que repapiegi, espero que en algun moment de lucidesa s’adoni que no és més innocent i bona persona que aquells que acusa de criminals de guerra. I els que fan la vista grossa davant aquestes trapelleries d’ancià caduc, són com ell o pitjors, ja que no poden excusar-se dient que no hi toquen. Saben ben bé què es fan, a qui enganyen i a qui beneficien.