A PARTIR DE DEMÀ, SEREM MÉS POBRES O NO?

 

            A la meva manera de veure, això de la pobresa més que “un estat d’ànim” es tracta d’un “sentiment”. Les persones no “són” pobres perquè traspassin o no la cota d’un determinat nivell d’ingressos estereotipats, sinó perquè se’n “sentin” - de pobres - en funció d’unes circumstàncies personals i intransferibles, on el concepte “dignitat” juga un paper clau. I aquesta afirmació és, per desgràcia, més veritat avui que mai perquè es ressola la zona de risc, la línia vermella. Per tant, el que importa no és si en un moment donat hom reuneix les condicions objectives i convencionals per treure’s el carnet de pobre – si és que se’n donessin d’aquesta mena de credencials, esclar – sinó si hom té la sensació de que se li contrau l’autoestima en adonar-se que la societat que l’envolta no està educada per asseure’s, per exemple, a la terrassa d’un bar amb algú d’aparença pobre – no cal que sembli un pòtol – compartint conversa i tassa de cafè amb tota la naturalitat del món.

            Tenir “un pobre” a prop incomoda, sobretot als que els fa vergonya que se’ls vegi en companyia d’un perdulari. Però, cada vegada més, qui forma part de l’establishment vacunat contra la pobresa s’espolsa de vora seu, per si de cas, aquelles persones que paren la mà dissimuladament o que es “deixen convidar” massa sovint sense fer mai el gesto. I és que, entre d’altres moltes qüestions indispensables per a la convivència, tampoc s’ensenya a escola com s’ha de tractar una persona amb aparença de pelacanyes o de poca-roba – sigui amic, saludat o inclús parent de lluny – per a no escantonar-li la dignitat que és l’única cosa que li serveix a una persona per a sobreviure. Un pòtol sense dignitat ni autoestima té tots els números per acabar com un pòtol. Per aquesta raó, és tan important conservar-les l’una i l’altre perquè en perdre-les es cau en la marginació. De manera que demà dilluns tinc curiositat per saber si - després d’afartar-se tots els polítics prometre l’oro i el moro – em sentiré més o menys pobre que abans de tot plegat.