FER PLANS PER DEMÀ

 

            Uns activistes de no sé quina església evangèlica, de les moltes que estan escampades arreu de les nostres ciutats, em va deixar a la bústia un reclam que em va cridar l’atenció perquè, en lletres prominents llençava un repte equívoc, que podia aixecar-te la moral o ensorrar-te en la misèria: “no us preocupeu pel demà”. A continuació, es referia a unes paraules atribuïdes a Jesús, segons l’evangelista Mateu: “no passeu ànsia pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions, que cada dia en té prou amb els seus maldecaps”. Si no recordo malament de la meva època d’estudiant per capellà, aquestes paraules formen part del famós sermó de la muntanya en que, entre d’altres reflexions, Jesús va explicar als seus deixebles que preocupar-se excessivament pel demà no ens millora ni allarga la vida, i que no cal posar-nos nerviosos que Déu ja cuidarà dels seus parroquians, igual que cuida de les plantes i les bèsties.

Reconec que els creients potser es tranquil·litzen amb aquestes paraules balsàmiques, però a mi, francament, em destaroten quan començo a fer-me preguntes “tan tontes” com: ¿com pot permetre aquest Déu cangur de la humanitat per vocació que es cometin barbaritats tan grosses com la guerra d’Ucraïna, o les seixanta i escaigs de guerres menors larvades arreu del món o que el mar engoleixi grapats d’immigrants fugitius de la misèria i de la mort als seus països ...? Totes les víctimes són les úniques que no s’han de preocupar per demà, perquè ja no els en queda cap. Tanmateix, de temptacions caïnites n’hi ha hagut al món des que és món i, no obstant això, el “demà” com a concepte filosòfic no ha perillat mai. Sempre hi ha hagut un demà que esperava a qui tingués moral de lluitar per arribar-hi. Encara que us pugui semblar una frivolitat, la caravana de vehicles que com cada cap de setmana fotran el camp de Barcelona cap al seu destí de vacances, els seus ocupants porten encastada al front l’esperança en un demà feliç. És sorprenent, doncs, com una mica de demà engrescador pot compensar un ahir fastigós. Ja ho deia en Victor Hugo: “no hi ha res com un somni per alegrar-nos de tenir futur”.