LA IMPARABLE INTEL-LIGÈNCIA ARTIFICIAL

 

No tinc cap dubte que els avanços en cibernètica i informàtica són un gran què per a la prosperitat del planeta i, per tant, procuro adaptar-m’hi tan bé com sé i animo els meus amics que no s’adormin quedant-se rezelats digitalment. Ara bé, confesso que tant de progrés em preocupa perquè observo que cada dia l’anomenada “intel·ligència artificial” està reduint de manera més severa i malastruga el “toc humà” de les persones, configurant cada cop més aquella criatura que fa més d’un quart de segle, en Marcuse va definir com a “l’home unidimensional”: un ésser de ficció que no era altra cosa que una variant semàntica d’allò que Nietzche havia catalogat molt de temps abans com: “d’home ramat”. La saturació de progressos telemàtics en tots els camps ens arramba, vulgues que no, al sistema científic - però una mica esgarrifós tot s’ha de dir - de domesticació mental i psicològica més perfecte de la història moderna, on una mena d’exercit microscòpic de xips tecno-burocràtics està en condicions d’envair fins a l’últim racó de la intimitat personal i d’influir en la presa de decisions, sense deixar de colonitzar ni un pam verge del nostre cervell, amb la finalitat de que siguem incapaços de moure un dit i de pensar sense recórrer a l’ajuda d’una “influència” externa.

            Prémer un botó per obtenir immediatament respostes o ajudes “on line” per a gairebé totes les situacions, no us negaré que en principi sigui seductor el sistema d’intel·ligència artificial patrocinat pels dotze apòstols, dels que us he parlat tantes vegades en aquestes reflexions diàries – potser no hi cregueu, però aquests personatges hi són movent els fils d’aquest món de mones -, ens han muntat. No obstant això, potser caldria preguntar-nos quin preu s’haurà de pagar perquè estem tan ben servits. I si quan ens sembli que prenem decisions en moments importants, aquestes seran realment espontànies i lliures. A la meva manera de veure, la mare dels ous és en què o en qui haurem fet confiança quan ens tornem cada dia depenguem més de la intel·ligència artificial? Serà en una mena de servei tècnic? O en els fabricants d’hominoides mecànics? O en els programadors de cervells robotitzats? Diuen que la gent que treballa assíduament amb computadors acaben desenvolupant entre ells i la màquina una relació de dependència tan encaterinada que pot acabar sent tòxica, des del moment que a la màquina se la tracti com si fos “una persona”. Especialment es nota que hom està “penjat” d’una  màquina d’aquestes observant el comportament de nens i adolescents amorrats als mòbils cada cop més intel·ligents i a les tablets de darrera generació.