L’ÀNIMA

 

            Diuen que un dia li van preguntar al metge Denton Cooley, pioner dels cors artificials, com definiria l’ànima. I sembla que aquest científic no va dubtar ni un minut en respondre: un concepte! I es va quedar tan ample. Per acabar-ho d’adobar, el doctor Kantrowitz, el rei dels marcapassos, va ésser més agosarat que el seu col·lega i va gosar de trencar el plat bonic de molta bona gent convençuda de la immortalitat de les ànimes, que creien pujaven al cel quan el cos se n’anava a criar malves. “Jo no he trobat – va declarar el científic – l’ànima en cap cos; i si molt em burgeu no crec tampoc que el cor tan mitificat pels poetes romàntics, tingui res a veure amb l’amor”. Precisament un poeta, de quin nom ara no me’n recordo però que tinc a la punta de la llengua, va descriure l’anima com “una au lliure, volant arran de mar”. Plató va introduir en la dialèctica  filosòfica la idea que l’ànima entroncava amb la divinitat creadora, malgrat restés presonera del cos. L’Aristòtil confessava el seu convenciment que “l’ànima ho és tot”, sense concretar més l’ambigüitat de la seva declaració.

            A la meva manera de veure, em sento més proper a l’amargat i a la vegada lúcid crític de la vida, el poeta Paul Valeri, quan escriu, desenganyat de tanta xerrameca: “si vostè veiés la meva ànima, li passarien les ganes de menjar”. El cristianisme, en canvi, escombra cap a casa i predica que cos i ànima els va crear Déu, a la seva imatge i semblança. Si se m’apagués Aladino i em prometés regalar-me un desig, li respondria que  em faria molta gràcia que algú inventés la manera de fer ecografies on fos possible captar a la pantalla de l’aparell la imatge de l’ànima. No us en rigueu, no, que virgueries més impensables i utòpiques ha aconseguit la ciència. Ara bé, si li proposo a la metgessa que m’encarrega una eco de tant en tant, per descartar sorpreses que em facin descarrilar la relativa i envejable, a la meva edat bona salut que gaudeixo, que posats a trobar “coses” miri si la maquineta dels nassos pot enxampar indicis de quelcom que s’assembli a una ànima en qualsevol dels rebrecs del meu esquelet. Estic segur que la pobra dona em prendria per sonat.