ENQUESTES D’OPINIÓ ENTRE LA TEMERITAT I LA TOXICITAT

 

            No acabo de comprendre de quina tècnica es valen els que es dediquen a fer prospeccions – ells prefereixen no parlar de “pronòstics” - sobre com respira i pensa la gent, per endevinar les seves probables reaccions en un moment donat; per exemple, en capella d’unes eleccions o d’una campanya de promoció d’un producte comercial. Em costa de creure que la gent sigui tan previsible i, encara menys, que quan un professional la sotmet a un qüestionari per engiponar una enquesta d’opinió, sigui tan transparent, ingènua o sincera com per confessar-li els seus sentiments sense embuts a una persona desconeguda, a corre-cuita en mig del carrer o a través d’una trucada telefònica impersonal i a vegades intempestiva, que encara és pitjor. Com a mínim, si l’entrevista es fa al carrer, entrevistat i entrevistador poden mirar-se a la cara mentre un escorcolla l’ànima de l’altre. Ja poden cantar missa els promotors d’aquesta tècnica pseudo-científica que no em convenceran que totes les enquestes, sobretot en temps d’eleccions polítiques, no es cuinen als microones de laboratoris pseudo-sociològics, enlloc de que les preguntes i respostes d’una enquesta facin el seu xup-xup i reposin el temps que calgui sense afegir-hi conservants ni edulcorants.

            Sóc conscient de que les empreses consultores es refien tant dels seus sistemes d’avaluació estadística, que tant se’ls en dona que cada casa sigui un món i que cada resposta pugui tenir un munt de rebrecs que s’haurien d’analitzar, tenint en compte un grapat de circumstàncies. A la meva manera de veure, doncs, des d’un punt de vista estrictament profà però carregat de sentit comú, considero aquestes empreses consultores com unes entabanadores il·lustrades de l’opinió pública, donant per fet que la gent consumirà i compartirà els resultats de les seves enquestes sociològiques com si fossin  la bíblia en vers o l’oracle de la Sibil·la, sobretot si aquests resultats s’emboliquen amb una etiqueta “científica”; ja que s’ha fet circular oportunament la llegenda urbana de que les computadores poc s’equivoquen mai, com si fos un dogma. Per aquesta raó, els ciutadans sovint no gosem posar en quarantena aquests “resultats científics”, malgrat ens temem que no responguin més que a simples especulacions interessades per satisfer a qui paga la factura de l’encàrrec.