Follow by Email

divendres, 28 de juny de 2019

EL CORC DE LA INCERTESA CRONIFICA LA POR I ENS FA MÉS VULNERABLES AL POPULISME


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 27 de juny de 2019)
Entretinguts, emprenyats o preocupats per les giragonses dels polítics electes que porten setmanes repartint-se el botí electoral sense cap pressa per posar-se a governar, alguns problemes socials que fins abans d’ahir ens desvetllaven la son, sembla com si s’haguessin fos; però, no és pas perquè s’hagin resolt sinó més aviat perquè com a conseqüència d’una vella llei de vida, en fer-se crònics dona de parer que s’hagin endreçat a l’armari dels destorbs sense ànsia. Per exemple, qüestions com les pensions de viduïtat, la pol·lució de l’aire a les grans ciutats, les retallades pressupostàries que maten a pessics serveis sanitaris i socials indispensables, el coit interromput de la famosa llei de la dependència, etcètera, que desbordaven de denuncies els informatius de les principals cadenes, avui ja no tenen tanta requesta i han passat de ser notícies genèriques de primera plana a convertir-se en petits drames personals que cadascú suporta com pot en la més estricta i sovint vergonyant intimitat, i que només esclaten en una portada escandalosa el dia que el petit drama personal es converteix en tragèdia pública. Suposo que el clau roent de la incertesa que ens envaeix davant les tentines dels nostres aprenents de governant, ha tret prematurament de l’aparador uns claus rovellats de tant estar a la intempèrie.
I és que, a la meva modesta manera de veure, la pitjor i més perversa conseqüència d’aquest escenari permanent de crisi institucional, que la classe política puja i baixa cada dia com si estigués esperitada, és la incertesa. No saber quan ni com acabarà aquesta tragicomèdia que es representa simultàniament a varis escenaris del planeta, és un corc que debilita la capacitat de resistència i, sobretot, la paciència de molta gent que no ha perdut encara el seny i s’esparvera de veure com la barca va a la deriva mentre els timoners perden el temps jugant a nyaus o apostant qui pixa més lluny. ¿A quin caparró, si no es tracta del d’un capsigrany, no se li pot fer comprendre que quan una barca fa aigua pels quatre costats el que cal es arremangar-se tots els tripulants i tapar forats? Els polítics no són una mala eina democràtica, però en la mesura que no contribueixen a rebaixar la incertesa cada dia es fa més palès que s’han d’untar les frontisses d’aquesta política caducada que es passa el benestar de les persones per l’arc del triomf, després d’haver-se aprofitat de les avantatges que dona, en diners o en dinars, tocar el poder amb els dits. Mentre la política no s’escrigui en majúscules i estigui al servei de les persones i no al de quins remenen les cireres, els populismes de dretes i d’esquerres tenen el camí abonat. Però ells tampoc, encara que ho prediquin a tort i a dret, podran acabar amb la incertesa que consumeix els simples ciutadans.
QUE PASSEU UN BON CAP DE SETMANA I SIGUEU FELIÇOS. FINS DILLUNS, PRIMER DE JULIOL.
A LA MEVA MANERA DE VEURE                        
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada