PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 27 de juny de 2019)
Entretinguts, emprenyats o preocupats per les giragonses dels polítics electes
que porten setmanes repartint-se el botí electoral sense cap pressa per posar-se
a governar, alguns problemes socials que fins abans d’ahir ens desvetllaven la
son, sembla com si s’haguessin fos; però, no és pas perquè s’hagin resolt sinó
més aviat perquè com a conseqüència d’una vella llei de vida, en fer-se crònics
dona de parer que s’hagin endreçat a l’armari dels destorbs sense ànsia. Per
exemple, qüestions com les pensions de viduïtat, la pol·lució de l’aire a les
grans ciutats, les retallades pressupostàries que maten a pessics serveis
sanitaris i socials indispensables, el coit interromput de la famosa llei de la
dependència, etcètera, que desbordaven de denuncies els informatius de les
principals cadenes, avui ja no tenen tanta requesta i han passat de ser
notícies genèriques de primera plana a convertir-se en petits drames personals
que cadascú suporta com pot en la més estricta i sovint vergonyant intimitat, i
que només esclaten en una portada escandalosa el dia que el petit drama personal
es converteix en tragèdia pública. Suposo que el clau roent de la incertesa que
ens envaeix davant les tentines dels nostres aprenents de governant, ha tret
prematurament de l’aparador uns claus rovellats de tant estar a la intempèrie.
I és que, a la meva modesta manera de veure, la pitjor i més perversa
conseqüència d’aquest escenari permanent de crisi institucional, que la classe
política puja i baixa cada dia com si estigués esperitada, és la incertesa. No
saber quan ni com acabarà aquesta tragicomèdia que es representa simultàniament
a varis escenaris del planeta, és un corc que debilita la capacitat de
resistència i, sobretot, la paciència de molta gent que no ha perdut encara el
seny i s’esparvera de veure com la barca va a la deriva mentre els timoners
perden el temps jugant a nyaus o apostant qui pixa més lluny. ¿A quin caparró,
si no es tracta del d’un capsigrany, no se li pot fer comprendre que quan una
barca fa aigua pels quatre costats el que cal es arremangar-se tots els tripulants
i tapar forats? Els polítics no són una mala eina democràtica, però en la
mesura que no contribueixen a rebaixar la incertesa cada dia es fa més palès
que s’han d’untar les frontisses d’aquesta política caducada que es passa el
benestar de les persones per l’arc del triomf, després d’haver-se aprofitat de
les avantatges que dona, en diners o en dinars, tocar el poder amb els dits.
Mentre la política no s’escrigui en majúscules i estigui al servei de les
persones i no al de quins remenen les cireres, els populismes de dretes i
d’esquerres tenen el camí abonat. Però ells tampoc, encara que ho prediquin a
tort i a dret, podran acabar amb la incertesa que consumeix els simples
ciutadans.
QUE PASSEU UN BON CAP DE SETMANA I SIGUEU FELIÇOS. FINS DILLUNS, PRIMER DE
JULIOL.
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A
PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada