JUSTIFICACIÓ D’UNA ABSÈNCIA INESPERADA.- Dijous passat quan preparava la
reflexió del dia següent, l’ordinador va dir prou i em va deixar penjat. De fet
ja es mereixia la jubilació perquè m’ha donat un bon servei. La substitució per
un de nou no ha anat tan ràpida com esperava, degut a que els informàtics varen
tenir alguna dificultat per bolcar tots els programes i carpetes. Però ara ja
està fet i reprenc l’activitat reproduint la reflexió preparada per al
divendres passat, la qual no ha perdut cap vigència. Fins demà, que tot seguirà
igual com sempre.
PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 18 de juny de 2019)
MENTRE HI HAGI BURROS, LA PALLA ANIRÀ CARA
No tinc constància que hi hagi precedents d’una manipulació i prostitució
dels resultats electorals tan fastigosa com la que hem estat vivint aquests
darrers dies i el que ens falta per veure els dies vinents; tanmateix, encara
queda la traca final de la investidura d’un president de govern que es farà
l’estret fins a darrera hora per dir amb qui es fica al llit o si prefereix més
governar sol que mal acompanyat. Tot plegat em relliscaria si no fos que aquests
sainets de politiqueria barata acaben afeblint la gestió de govern tant d’ajuntaments
com d’altres administracions i l’atenció que es mereixen qüestions importants, desateses
fa mesos darrera de picabaralles puerils discutint qui la fa més grossa o pixa
més lluny, enlloc d’esmerçar esforços i imaginació per resoldre problemes
roents que maseguen els ciutadans més vulnerables. És a dir, que en contes de
passar l’estona repartint-se engrunes de poder, ja seria hora que, posant-hi
els cinc sentits, busquessin solucions a les demandes prioritàries de la gent
en serveis socials bàsics,- la majoria dels quals, per no dir tots, ranquegen
perquè l’Estat té les mans foradades a l’hora de fanfarronejar de potentat,
gastant en despeses perfectament prescindibles més del que recapta -, si el
benestar de les persones fos realment el seu objectiu. Però, esclar, com que no
es disposa de recursos suficients perquè a més s’han polit tots els estalvis de
la caixa de reserva, s’endeuten sistemàticament posant-se una bena als ulls i
refiant-se que qui dies passa mantenint-se al poder anys empeny. En el pitjor
dels casos, aquests mals aprenents de governant ho tenen clar: el darrer que surti,
que tanqui la porta.
A la meva manera de veure, doncs, malgrat les veus interessades en mantenir
la calma del personal en base a multiplicar promeses inconcretes i absurdes
d’estabilitat pressupostària, les quals dit de passada són difícils de creure
mentre la nostra economia visqui a manlleu de l’economia de veïns més
espavilats, la productivitat i la generació de riquesa estiguin condicionades
per la infinita precarietat estructural d’una indústria mancada d’autonomia
tècnica i financera pròpia i, sobretot, per la dependència cada vegada més
temerària i arriscada d’un sector serveis - començant amb el turisme i amb tot
allò relacionat amb les noves tecnologies -, sense tenir garantida en cap d’aquests
serveis la paella pel mànec. En qualsevol cas, vivim en el món que vivim, on
els països que no poden competir perquè no administren bé els seus recursos i
estiren més el braç que la màniga, només poden aspirar a anar fent la viu-viu,
sempre que la classe política deixi el joc de trons, es tregui la son de les
orelles i vagi per feina, deixant-se de marejar la perdiu, caçar papallones o
matar mosques a canonades.
TABRILDE.BLOGSPOT.COM
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A
PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada