Follow by Email

dimecres, 19 de juny de 2019

CALDRIA UNA CAÇERA DE VAMPIRS


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 19 de juny de 2019)
¿En quin món vivim, que es permet que hi hagi gent miserable (de la família dels vampirs), que viu d’explotar la misèria dels altres? Potser hauria d’haver escrit enlloc de “permetre”, “ésser capaç”. Ja que és evident que hi ha gentussa vivint de les desgràcies alienes, que s’han venut la consciència per un plat de llenties a vegades inclús mal pagades, i a la qual no li queda ni una engruna d’escrúpols per repartir cada dia els captaires que coordinen, altrament dit manipulen, distribuint-los per indrets estratègics i cèntrics de les zones comercials o turístiques de les ciutats, aprofitant fires, festes majors o festes assenyalades, procurant que aquesta “mercaderia” faci llàstima des de la primera llambregada, deixant-los als peus una caixeta amb una mica de xavalla perquè serveixi d’esquer als vianants compassius que no s’hagin adonat que aquell pellingot agenollat o assegut a terra amb el cap cot, demana caritat. Per arrodonir la posta en escena, el proxeneta de captaires col·loca al costat dels cossos immòbils, talment com si fossin caricatures de figures de cera o estàtues humanes, una mena de currículum escrit matusserament en un tros de capsa de cartró mal tallada, penjat del coll o deixat a terra, quin text si fa o no fa és una versió recurrent de la mateixa cançó enfadosa: “tengo cuatro hijos y no han comido desde ayer...” Potser heu vist per casa vostra el pidolaire vampiritzat  més colossal de tots els que conec, un paio (que no sempre es tracta del mateix) que recorre el país amb una pancarta feta d’un llençol de gairebé dos metres, on li han escrit la el relat d’una tragèdia per fer pena, que és la mateixa any darrera any per aprofitar el llençol, dessota d’un titular cridaner i histriònic que parla per si sol: “Querido público...”
A vegades, expressament, els vampirs-proxenetes en escriure aquests reclams deixen anar expressament escandaloses faltes d’ortografia, francament perquè coli millor el missatge que pregona aquella pobre ànima de càntir que, de ben segur, no sap fer la o amb una canya, ni parla un borrall de castellà i encara menys de català. N’hi ha algun d’aquests proxenetes que se salten la rutina diària i pretenen ser més “creatius” per treure’n més benefici del negoci d’explotar desvalguts i ajuden els enzes que controlen a “dramatitzar” una mica més el numeret de parar la mà, i per si de cas en el llistat de cimbells de qui se n’aprofiten tenen la sort de tenir-hi algun esguerrat, en treuen el màxim profit en fer-los mostrar sense cap escrúpol monyons fastigosos i tètrics. I quan aquestes pobres criatures de totes les edats i sexes acaben la seva “jornada laboral”, els alcavots passen a recollir-los dissimuladament per, prèvia confiscació de la recaptació per part dels vampirs, retornar-los al cau on malviuen. És cert que no tots els mendicants escampats pel carrer estan “protegits” per gentussa”; també n’hi ha que són autònoms, però no m’estranyaria que paguessin una taxa a la màfia dels vampirs, per tal de “treballar” pel seu compte. A la meva manera de veure, doncs, em sobta que aquests explotadors de la misèria sàpiguen com moure’s perquè no els enxampin mai amb les mans a la massa; qui sap si perquè tenen tan collades les seves víctimes que cap d’elles té pebrots per delatar-los. Sembla mentida, però com passa amb les bruixes a Galicia que encara que no se’n vegin n’hi ha, aquí també hi ha vampirs que exploten descaradament la misèria, i el cas del pidolaires titella és calcat als dels manters. El que no sé és per quins set sous, sembla que no es gosi organitzar una batuta oficial per exterminar aquesta plaga mafiosa de vampirs enlloc d’acarnissar-se amb les víctimes.    
TABRILDE.BLOGSPOT.COM
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada