PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 19 de juny de 2019)
¿En quin món vivim, que es permet que hi hagi gent miserable (de la família
dels vampirs), que viu d’explotar la misèria dels altres? Potser hauria d’haver
escrit enlloc de “permetre”, “ésser capaç”. Ja que és evident que hi ha gentussa
vivint de les desgràcies alienes, que s’han venut la consciència per un plat de
llenties a vegades inclús mal pagades, i a la qual no li queda ni una engruna
d’escrúpols per repartir cada dia els captaires que coordinen, altrament dit
manipulen, distribuint-los per indrets estratègics i cèntrics de les zones
comercials o turístiques de les ciutats, aprofitant fires, festes majors o
festes assenyalades, procurant que aquesta “mercaderia” faci llàstima des de la
primera llambregada, deixant-los als peus una caixeta amb una mica de xavalla
perquè serveixi d’esquer als vianants compassius que no s’hagin adonat que
aquell pellingot agenollat o assegut a terra amb el cap cot, demana caritat.
Per arrodonir la posta en escena, el proxeneta de captaires col·loca al costat
dels cossos immòbils, talment com si fossin caricatures de figures de cera o
estàtues humanes, una mena de currículum escrit matusserament en un tros de
capsa de cartró mal tallada, penjat del coll o deixat a terra, quin text si fa
o no fa és una versió recurrent de la mateixa cançó enfadosa: “tengo cuatro
hijos y no han comido desde ayer...” Potser heu vist per casa vostra el
pidolaire vampiritzat més colossal de
tots els que conec, un paio (que no sempre es tracta del mateix) que recorre el
país amb una pancarta feta d’un llençol de gairebé dos metres, on li han escrit
la el relat d’una tragèdia per fer pena, que és la mateixa any darrera any per
aprofitar el llençol, dessota d’un titular cridaner i histriònic que parla per
si sol: “Querido público...”
A vegades, expressament, els vampirs-proxenetes en escriure aquests reclams
deixen anar expressament escandaloses faltes d’ortografia, francament perquè
coli millor el missatge que pregona aquella pobre ànima de càntir que, de ben
segur, no sap fer la o amb una canya, ni parla un borrall de castellà i encara
menys de català. N’hi ha algun d’aquests proxenetes que se salten la rutina
diària i pretenen ser més “creatius” per treure’n més benefici del negoci d’explotar
desvalguts i ajuden els enzes que controlen a “dramatitzar” una mica més el
numeret de parar la mà, i per si de cas en el llistat de cimbells de qui se
n’aprofiten tenen la sort de tenir-hi algun esguerrat, en treuen el màxim
profit en fer-los mostrar sense cap escrúpol monyons fastigosos i tètrics. I
quan aquestes pobres criatures de totes les edats i sexes acaben la seva
“jornada laboral”, els alcavots passen a recollir-los dissimuladament per,
prèvia confiscació de la recaptació per part dels vampirs, retornar-los al cau
on malviuen. És cert que no tots els mendicants escampats pel carrer estan
“protegits” per gentussa”; també n’hi ha que són autònoms, però no m’estranyaria
que paguessin una taxa a la màfia dels vampirs, per tal de “treballar” pel seu
compte. A la meva manera de veure, doncs, em sobta que aquests explotadors de
la misèria sàpiguen com moure’s perquè no els enxampin mai amb les mans a la
massa; qui sap si perquè tenen tan collades les seves víctimes que cap d’elles
té pebrots per delatar-los. Sembla mentida, però com passa amb les bruixes a
Galicia que encara que no se’n vegin n’hi ha, aquí també hi ha vampirs que
exploten descaradament la misèria, i el cas del pidolaires titella és calcat
als dels manters. El que no sé és per quins set sous, sembla que no es gosi
organitzar una batuta oficial per exterminar aquesta plaga mafiosa de vampirs
enlloc d’acarnissar-se amb les víctimes.
TABRILDE.BLOGSPOT.COM
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A
PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada