PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 2 de juny de 2019)
Us ho podeu creure? Vet-aquí que a una de les ciutats de més patxoca de
Catalunya, després de les darreres eleccions va girar la truita i el fins
llavors alcalde ha quedat derrotat, per encara no una dotzena de vots de
diferència, per un cosí germà polític amb qui governava en coalició. Aparentment
caminaven junts, malgrat les males llengües deixaven entendre que no massa ben
avinguts. Però això, ja se sap, passa a les millors famílies i no s’ha de tenir
en compte si l’entesa de conveniència no grinyola gaire. Ara bé, un cop
recomptades les faves de la nit electoral, ara fa vuit dies justos, resulta que
el primer classificat pels pèls vol fer valdre la seva esquifida i pírrica avantatja
de vots per desnonar del despatx de la batllia el seu cosí germà polític, sota
quina batuta les dues branques, ànimes o sensibilitats sobiranistes d’aquesta família
política han remenat les cireres els darrers anys, exactament des que els de
l’altra família contrincant històricament, la socialista, van perdre la confiança
dels electors. Fins aquí no passaria res de preocupant si els dos cosinets del
carai s’avinguessin a continuar com fins ara, caminant junts colze contra colze
per seguir treballant en profit de la ciutat, oimés tenint en compte que estant
tan tendre i batzegat el front sobiranista s’hauria més que mai d’evitar desgastar
la prioritat política en picabaralles estúpides que la parròquia poc entendrà
cometin precisament aquells que des de la trona prediquen unitat.
A la meva manera de veure, i de molta gent que em costa que aquestes
batalletes de patí d’escola per veure qui és més eixerit i mana més se les
voldria estalviar, no resulta gens edificant democràticament parlant que dos
cosins germans renyeixin com uns vulgars galls de panses per compartir el poder
i la vara d’alcalde, quan hi ha diverses fórmules pacífiques de solució en
privat de l’embolic electoral, enlloc d’esbombar en públic unes diferencies
infantils. Sembla que el mes escaient seria que el lideratge simbòlic del
cartipàs municipal se’l repartissin com a bons germans els dos cosins enfaristolats
per veure qui la té més grossa, però l’un no en vol ni sentir a parlar de
repartir honors i l’altre està tan ressentit per haver-se deixat guanyar a la línia
d’arribada per centèsimes, diu que si no és anant a mitges a l’alcaldia ell
prefereix buscar-se la vida tirant cosses des de l’oposició. Repeteixo, el que
sap més greu de tot plegat és que la xerinola transcendeixi fins a convertir-se
en un escàndol. Perquè, en definitiva, d’aquesta mala maror entre els cosins
germans enfadats per l’herència de vots que es hi ha tocat respectivament, qui
en pagarà els plats trencats serà la ciutadania ingènua que creu que a la
democràcia no li fa cap favor misèries com les que us explico avui. Però, què
hi farem, tenim els governants que ens mereixem...
TABRILDE.BLOGSPOT.COM
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL
DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada