Follow by Email

diumenge, 2 de juny de 2019

PER MITJA DOTZENA DE VOTS PODEN RENYIR DOS COSINS GERMANS POLÍTICS


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 2 de juny de 2019)

Us ho podeu creure? Vet-aquí que a una de les ciutats de més patxoca de Catalunya, després de les darreres eleccions va girar la truita i el fins llavors alcalde ha quedat derrotat, per encara no una dotzena de vots de diferència, per un cosí germà polític amb qui governava en coalició. Aparentment caminaven junts, malgrat les males llengües deixaven entendre que no massa ben avinguts. Però això, ja se sap, passa a les millors famílies i no s’ha de tenir en compte si l’entesa de conveniència no grinyola gaire. Ara bé, un cop recomptades les faves de la nit electoral, ara fa vuit dies justos, resulta que el primer classificat pels pèls vol fer valdre la seva esquifida i pírrica avantatja de vots per desnonar del despatx de la batllia el seu cosí germà polític, sota quina batuta les dues branques, ànimes o sensibilitats sobiranistes d’aquesta família política han remenat les cireres els darrers anys, exactament des que els de l’altra família contrincant històricament, la socialista, van perdre la confiança dels electors. Fins aquí no passaria res de preocupant si els dos cosinets del carai s’avinguessin a continuar com fins ara, caminant junts colze contra colze per seguir treballant en profit de la ciutat, oimés tenint en compte que estant tan tendre i batzegat el front sobiranista s’hauria més que mai d’evitar desgastar la prioritat política en picabaralles estúpides que la parròquia poc entendrà cometin precisament aquells que des de la trona prediquen unitat.
A la meva manera de veure, i de molta gent que em costa que aquestes batalletes de patí d’escola per veure qui és més eixerit i mana més se les voldria estalviar, no resulta gens edificant democràticament parlant que dos cosins germans renyeixin com uns vulgars galls de panses per compartir el poder i la vara d’alcalde, quan hi ha diverses fórmules pacífiques de solució en privat de l’embolic electoral, enlloc d’esbombar en públic unes diferencies infantils. Sembla que el mes escaient seria que el lideratge simbòlic del cartipàs municipal se’l repartissin com a bons germans els dos cosins enfaristolats per veure qui la té més grossa, però l’un no en vol ni sentir a parlar de repartir honors i l’altre està tan ressentit per haver-se deixat guanyar a la línia d’arribada per centèsimes, diu que si no és anant a mitges a l’alcaldia ell prefereix buscar-se la vida tirant cosses des de l’oposició. Repeteixo, el que sap més greu de tot plegat és que la xerinola transcendeixi fins a convertir-se en un escàndol. Perquè, en definitiva, d’aquesta mala maror entre els cosins germans enfadats per l’herència de vots que es hi ha tocat respectivament, qui en pagarà els plats trencats serà la ciutadania ingènua que creu que a la democràcia no li fa cap favor misèries com les que us explico avui. Però, què hi farem, tenim els governants que ens mereixem...           

TABRILDE.BLOGSPOT.COM
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada