Follow by Email

dijous, 6 de juny de 2019

I DESPRÉS DE FER L’AMOR TAMBÉ SE’NS PROHIBIRÀ ENCENTRE UN CIGARRET?


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 6 de juny de 2019)
La Generalitat es proposa en les properes setmanes d’estacar una mica més curts els fumadors de casa nostra. Prohibir fumar en espais públics, malgrat les cares llargues dels que fumaven com carreters, va acabar sent una mesura de precaució acceptada més o menys de bon grat, però sempre si us plau per força; avui inclús els fumadors reconsagrats han entès que potser sí que feien més nosa que servei escampant fum indiscriminadament en restaurants, bars i dintre d’espais tancats en general. És veritat que de bon començament hom va dedicar penjaments, alguns pujats de to, als promotors d’una iniciativa tan saludable, però, després de pensar-s’ho millor, els influents lobys d’opinió a sou de les tabaqueres van optar per rebaixar el to de l’emprenyament, entomant la mesura amb resignació cristiana, sobretot després de comprovar que a pesar d’una davallada del consum aviat aquesta tendència es va trencar, sobretot gràcies a dones i jovent. I les tabaqueres encara són més optimistes de cara al futur, ja que segons les estimacions dels seus analistes, més de mil milions de persones a tot el món seran addictes al tabac l’any vinent, fregant els cent mil milions de dòlars en beneficis. Això sí, barrejat entre aquests anàlisis triomfalistes hom té el cinisme de comptabilitzar-hi, com a danys colaterals, una partida de més de set milions de consumidors que seran víctimes del tabac, un quinze per cent de les quals seran fumadors passius.
Tanmateix, les tabaqueres, que se la saben molt llarga i tenen testaferros infiltrats en totes les branques i forats de l’administració, des de la política a la judicial, com ho demostra entre d’altres significatius i frustrants desenganys, com quan el setembre de 1999 el departament de justícia nord-americà va denunciar nou tabaqueres i dos associacions de productors per un presumpte “delicte continuat de conspiració i frau per enganyar l’opinió pública sobre els efectes reals del tabaquisme, el fum ambiental i l’addicció a la nicotina”, la iniciativa va acabar sent un foc d’encenalls. El judici es va celebrar amb una demora de cinc anys i malgrat el tribunal va declarar provat que la indústria tabaquera des de 1953 s’havia confabulat per “negar, distorsionar i minimitzar els efectes nocius de la nicotina”, mentre en una demostració de cinisme en reconeixien la perillositat en memoràndums interns, el tràfic d’influències al més alt nivell va evitar que les Companyies en quedessin massa escaldades. Ara bé, en aquest context de restriccions als fumadors, alguns xarlatans varen fer-se la barba d’or proposant alternatives al cigarret convencional. Destaquen entre els més espavilats principalment dos carallots: el farmacèutic xinés Hon Lik, que va patentar el cigarret electrònic sense nicotina (vaping) que recents investigacions mèdiques acrediten que no serveix per res, i un suec que va inventar un mètode per a no aspirar nicotina, anomenat “snus”, que consisteix en ficar-se entre el llavi superior i la geniva una mena de bosseta de te plena de tabac. Suècia es vanta de tenir el cens de fumadors més baix d’Europa, però amaguen que són el país que lidera les estadístiques de càncers de boca i de larinx, de manera que l’invent va servir només per canviar pets per merda.
A la meva manera de veure, però, si realment la gent, com en moltes d’altres qüestions fonamentals per a la convivència quotidiana, mamés des les beceroles a l’escola o a la llar com n’és de perjudicial per a la salut fumar, no caldrien tantes enutjoses prohibicions administratives, perquè n’hi hauria prou amb una cultura de sentit comú i sensible a la responsabilitat individual per estar-se de fer quelcom que molesta els que estan al costat. Però com que de moment d’aquesta assignatura dedicada a fomentar la urbanitat i els bons hàbits de convivència a l’escola no s’hi escarrassen massa per parlar-ne i la mainada sovint rep a casa i sobretot a través de la televisió impulsos totalment contradictoris,   no m’estranya la reacció airada d’aquell sòmines que, en assabentar-se del què pretén molt raonablement la Generalitat, hagi exclamat: “Carai, al pas que anem, ni després d’un “polvo” ens deixaran fumar!      
TABRILDE.BLOGSPOT.COM
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada