PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 6 de juny de 2019)
La Generalitat es proposa en les properes setmanes d’estacar una mica més
curts els fumadors de casa nostra. Prohibir fumar en espais públics, malgrat
les cares llargues dels que fumaven com carreters, va acabar sent una mesura de
precaució acceptada més o menys de bon grat, però sempre si us plau per força; avui
inclús els fumadors reconsagrats han entès que potser sí que feien més nosa que
servei escampant fum indiscriminadament en restaurants, bars i dintre d’espais
tancats en general. És veritat que de bon començament hom va dedicar
penjaments, alguns pujats de to, als promotors d’una iniciativa tan saludable,
però, després de pensar-s’ho millor, els influents lobys d’opinió a sou de les
tabaqueres van optar per rebaixar el to de l’emprenyament, entomant la mesura
amb resignació cristiana, sobretot després de comprovar que a pesar d’una davallada
del consum aviat aquesta tendència es va trencar, sobretot gràcies a dones i
jovent. I les tabaqueres encara són més optimistes de cara al futur, ja que
segons les estimacions dels seus analistes, més de mil milions de persones a
tot el món seran addictes al tabac l’any vinent, fregant els cent mil milions
de dòlars en beneficis. Això sí, barrejat entre aquests anàlisis triomfalistes hom
té el cinisme de comptabilitzar-hi, com a danys colaterals, una partida de més
de set milions de consumidors que seran víctimes del tabac, un quinze per cent
de les quals seran fumadors passius.
Tanmateix, les tabaqueres, que se la saben molt llarga i tenen testaferros
infiltrats en totes les branques i forats de l’administració, des de la
política a la judicial, com ho demostra entre d’altres significatius i
frustrants desenganys, com quan el setembre de 1999 el departament de justícia
nord-americà va denunciar nou tabaqueres i dos associacions de productors per
un presumpte “delicte continuat de conspiració i frau per enganyar l’opinió
pública sobre els efectes reals del tabaquisme, el fum ambiental i l’addicció a
la nicotina”, la iniciativa va acabar sent un foc d’encenalls. El judici es va
celebrar amb una demora de cinc anys i malgrat el tribunal va declarar provat
que la indústria tabaquera des de 1953 s’havia confabulat per “negar,
distorsionar i minimitzar els efectes nocius de la nicotina”, mentre en una
demostració de cinisme en reconeixien la perillositat en memoràndums interns, el
tràfic d’influències al més alt nivell va evitar que les Companyies en
quedessin massa escaldades. Ara bé, en aquest context de restriccions als
fumadors, alguns xarlatans varen fer-se la barba d’or proposant alternatives al
cigarret convencional. Destaquen entre els més espavilats principalment dos carallots:
el farmacèutic xinés Hon Lik, que va patentar el cigarret electrònic sense
nicotina (vaping) que recents investigacions mèdiques acrediten que no serveix
per res, i un suec que va inventar un mètode per a no aspirar nicotina, anomenat
“snus”, que consisteix en ficar-se entre el llavi superior i la geniva una mena
de bosseta de te plena de tabac. Suècia es vanta de tenir el cens de fumadors
més baix d’Europa, però amaguen que són el país que lidera les estadístiques de
càncers de boca i de larinx, de manera que l’invent va servir només per canviar
pets per merda.
A la meva manera de veure, però, si realment la gent, com en moltes
d’altres qüestions fonamentals per a la convivència quotidiana, mamés des les beceroles
a l’escola o a la llar com n’és de perjudicial per a la salut fumar, no
caldrien tantes enutjoses prohibicions administratives, perquè n’hi hauria prou
amb una cultura de sentit comú i sensible a la responsabilitat individual per estar-se
de fer quelcom que molesta els que estan al costat. Però com que de moment d’aquesta
assignatura dedicada a fomentar la urbanitat i els bons hàbits de convivència a
l’escola no s’hi escarrassen massa per parlar-ne i la mainada sovint rep a casa
i sobretot a través de la televisió impulsos totalment contradictoris, no m’estranya la reacció airada d’aquell sòmines
que, en assabentar-se del què pretén molt raonablement la Generalitat, hagi
exclamat: “Carai, al pas que anem, ni després d’un “polvo” ens deixaran
fumar!
TABRILDE.BLOGSPOT.COM
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL
DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada