PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 26 de juny de 2019)
El fatxenda president dels Estats Units potser espera que li agraïm que ens
hagi perdonat la vida desdient-se d’enviar uns quants míssils ben dirigits,
contra punts estratègicament sensibles de l’Iran; fanfarronada que podia
encendre la metxa d’una guerra d’abast incalculable, tant en destrosses
materials com humanes. El mateix Trump va confessar en una pujada del seu
nivell de cinisme i sarcasme, que quan l’operació de represàlia ja estava en
marxa, va avortar-la perquè va considerar que potser sí que en feia un gra
massa, decantant-se per, enlloc d’aixafar el cap de serp dels aiatol·làs d’un
sol cop de destral, ampliar el ventall de sancions i fuetades de tota mena per deixar-los
morir lentament, a pessigades. Explicat així, fins i tot potser fa riure; però,
no en té res de broma aquest enèsim rampell histriònic del que en teoria fa i
desfà, amb el pòndol d’una potencia nuclear a les mans, el destí del planeta.
El problema és que de fatxendes bocamolls, narcisistes i esquizofrènics en
potència com el senyor Trump, els darrers anys n’hem arreplegat una bona
collita arreu del món, i que la majoria d’aquests impresentables personatges
democràticament parlant, s’han enfilat fins al poder gràcies al trampolí de les
urnes, utilitzant per tant eines democràtiques per exercir l’autoritat amb
bastants, per no dir massa, tics dictatorials. Malgrat no s’estan aquests
carallots de vantar-se d’haver guanyat democràticament la legitimat de manar, ¿qui
sap si hauríem de començar a preguntar-nos si les campanyes electorals d’un
temps ençà són prou netes, en el sentit que al votant no se l’ajudi a escollir
després d’un rebuscat, subliminal i sibil·lí rentat de cervell a través de les
xarxes o dels influenciadors d’opinió professionals?
Aquesta és l’altra cara de la moneda i la pregunta del milió: ¿fins a quin
punt aquella idíl·lica i innocent idea que la democràcia consistia en un home
un vot, no està sent adulterada mitjançant suggestions enganyoses amb les quals
es bombardegen els electors, minvant la seva capacitat d’analitzar per si
mateixos allò que els convé, amb pragmatisme, sentit comú i sense xantatges
emocionals? Suposo que molts dels que ens esgarrifem després dels resultats electorals,
de que més de quatre irresponsables de la mateixa mala mena que en Trump i
companyia acaparin el poder absolut als seus països, la qüestió, a la meva
manera de veure és: ¿com aquells que els han votat poden impedir democràticament
que juguin amb foc cada dos per tres? Perquè si el sistema democràtic no disposa
de mecanismes fulminants per desempallegar-se de polítics nefastos per a la
humanitat, quin serà el futur què ens espera? Potser caldria plantejar-nos-ho
en serio. ¿O val més no pensar-hi i el darrer que tanqui la porta i apagui el
llum?
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A
PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada