Follow by Email

dimecres, 26 de juny de 2019

ANEM BÉ, DEIXANT EL FUTUR DE LA HUMANITAT EN MANS DE QUATRE FATXENDES


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 26 de juny de 2019)
El fatxenda president dels Estats Units potser espera que li agraïm que ens hagi perdonat la vida desdient-se d’enviar uns quants míssils ben dirigits, contra punts estratègicament sensibles de l’Iran; fanfarronada que podia encendre la metxa d’una guerra d’abast incalculable, tant en destrosses materials com humanes. El mateix Trump va confessar en una pujada del seu nivell de cinisme i sarcasme, que quan l’operació de represàlia ja estava en marxa, va avortar-la perquè va considerar que potser sí que en feia un gra massa, decantant-se per, enlloc d’aixafar el cap de serp dels aiatol·làs d’un sol cop de destral, ampliar el ventall de sancions i fuetades de tota mena per deixar-los morir lentament, a pessigades. Explicat així, fins i tot potser fa riure; però, no en té res de broma aquest enèsim rampell histriònic del que en teoria fa i desfà, amb el pòndol d’una potencia nuclear a les mans, el destí del planeta. El problema és que de fatxendes bocamolls, narcisistes i esquizofrènics en potència com el senyor Trump, els darrers anys n’hem arreplegat una bona collita arreu del món, i que la majoria d’aquests impresentables personatges democràticament parlant, s’han enfilat fins al poder gràcies al trampolí de les urnes, utilitzant per tant eines democràtiques per exercir l’autoritat amb bastants, per no dir massa, tics dictatorials. Malgrat no s’estan aquests carallots de vantar-se d’haver guanyat democràticament la legitimat de manar, ¿qui sap si hauríem de començar a preguntar-nos si les campanyes electorals d’un temps ençà són prou netes, en el sentit que al votant no se l’ajudi a escollir després d’un rebuscat, subliminal i sibil·lí rentat de cervell a través de les xarxes o dels influenciadors d’opinió professionals?
Aquesta és l’altra cara de la moneda i la pregunta del milió: ¿fins a quin punt aquella idíl·lica i innocent idea que la democràcia consistia en un home un vot, no està sent adulterada mitjançant suggestions enganyoses amb les quals es bombardegen els electors, minvant la seva capacitat d’analitzar per si mateixos allò que els convé, amb pragmatisme, sentit comú i sense xantatges emocionals? Suposo que molts dels que ens esgarrifem després dels resultats electorals, de que més de quatre irresponsables de la mateixa mala mena que en Trump i companyia acaparin el poder absolut als seus països, la qüestió, a la meva manera de veure és: ¿com aquells que els han votat poden impedir democràticament que juguin amb foc cada dos per tres? Perquè si el sistema democràtic no disposa de mecanismes fulminants per desempallegar-se de polítics nefastos per a la humanitat, quin serà el futur què ens espera? Potser caldria plantejar-nos-ho en serio. ¿O val més no pensar-hi i el darrer que tanqui la porta i apagui el llum?     
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada