Follow by Email

dimecres, 5 de juny de 2019

ELS FRANCO S’ACULLEN A L’ESTAT DE DRET GARANTISTA QUE EL SEU AVI ES PIXAVA


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 5 de juny de 2019)
Com era previsible, el Tribunal Suprem ha suspès cautelarment l’exhumació del cadàver de Franco del mausoleu faraònic, construït a pic i pala i de franc pels presoners republicans vençuts a la guerra i condemnats a treballs forçats, al Valle de los Caidos. El general guanyador de la guerra civil senzillament perquè havia matat i massacrat més cossos que els combatents de l’altre bàndol, es va guanyar a pols la reputació de criminal i de sanguinari no per la seva gestió de la guerra - que també, si tenim en compte la seva condició d’insurrecte -, sinó perquè un cop acabada la guerra va signar “enterados” a tremuja, autoritzant l’afusellament sumari de més de vuitanta mil civils condemnats en el transcurs d’unes pantomimes de judici, sense respectar cap de les garanties processals que els seus impresentables néts reclamen avui per a les despulles de l’avi cràpula.
I que consti que exhumar el cadàver d’aquell home sense escrúpols, no es tracta només d’una qüestió d’higiene democràtica, sinó d’estricta justícia. Mai de la vida una societat equilibrada i raonablement sana pot consentir que un repressor institucional durant quasi quaranta anys, sigui enterrat en un monument nacional, amb tots els honors de cap d’estat, sota la protecció d’una part integrista i talibana de l’església catòlica, convertida la tomba d’aquest sàtrapa en centre de pelegrinatge pels nostàlgics del règim feixista que encapçalava i encarnava Franco junt amb la seva camarilla. Tanmateix, encara menys consentint que formi part de la ruta monumental espanyola que la majoria d’agències de viatges ofereixen al turisme indiscriminadament, com si fos l’octava meravella del món; realitat que no sé si els hi surt gaire a compte als que enyoren la dictadura, perquè per poc senderi que tinguin els turistes, la majoria es deuen sorprenen, en tant que testimonis incrèduls, d’una altra mostra del cretinisme polític “made in spain”.
El Tribunal Suprem ha estimat el recurs dels familiars d’en Franco perquè segons els magistrats diuen en la seva interlocutòria, no se’ls pot deixar desemparats als que ploren amb llàgrimes de cocodril el dictador. Manifestació que, a la meva manera de veure, és quelcom més que una decisió desafortunada: jo diria que s’escauria més aviat parlar d’escarni, sarcasme o directament d’ofensa, si es mira amb els ulls secs de tan plorar dels centenars de familiars de republicans militars o civils, enterrats en foses comunes quina situació en molts casos encara s’ignora i quan es coneix s’entrebanca l’exhumació, ciutadans que es dolen de no rebre una empara similar pels drets dels seus morts a la que es concedeix generosament als néts del culpable principal, que tants cossos no puguin ésser identificats i retornats a les famílies, perquè els enterrin com es mereixerien i descansin  en pau.  
TABRILDE.BLOGSPOT.COM
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada