PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 3 de juny de 2019)
Qui té la paella pel mànec per renovar a l’alcaldia de Barcelona és la
inefable freelance de la política professional, l’activista de professió, Ada
Colau; la qual després de la cessió desinteressada dels regidors que, en teoria
fa anar per allà on ell vol aquest gat vell de la política que és el gavatx
Valls, només ha de moure un dit per fer dòmino de bracet amb el seu etern
enamorat socialista, amb qui va ser parella de ball bona part de la passada
legislatura, fins que van partir peres enmig d’un atac de banyes. La pregunta
del milió, però, és si l’Ada, com diuen alguns que va fer l’Eva, mossegarà la
poma que li presenta un gavatx disfressat de serp. La temptació és molt
llaminera i encara que una part dels seguidors de l’alcaldessa arrufin el nas
perquè és com mana que s’ha de reaccionar el guió d’allò correctament polític,
en realitat dispensarien aquesta relliscada de la seva líder carismàtica si no
perdre el poder els garanteix no només mantenir sinó incrementar les rectories
que s’han fet tan seves que ja porten la seva olor. I els puritans que es tapin
el nas, d’aquí a quatre anys s’ha de pensar que ja se n’hauran oblidat perquè
viure a l’ombra del poder sempre escalfa i reconforta més que fer-ho a la
intempèrie. L’Ada, tot i la seva inexperiència teòrica en potineries i
tripijocs polítics sap perfectament, perquè no es tonta, que tant en la política
com a la vida en general, ningú dona res per res i que el que no es fa pagar
avui amb diners es cobrarà demà amb dinars.
Per tant, a la meva manera de veure, no posaria pas les mans al foc que la
dolça Ada no es deixi portar a l’hort i s’amistanci amb el seu ex, qui sap si
amb l’excusa de donar-se mútuament una segona oportunitat, que sempre queda bé
com excusa de mal pagador. Tant li fa si en ple despit després de la darrera separació
es varen dir el nom del porc, i es varen posar a parir des dels empostissats públics
de la campanya electoral. En la guerra tot s’hi val i, com dirien els castissos
madrilenys, “pelillos a la mar!” Ara bé, com tants d’altres espectacles
antinaturals que contemplem arreu del territori aquests dies de zel postelectoral,
tant emparellament allunyat de la més elemental ètica i a vegades estètica,
repugna el concepte de democràcia d’aquells que interpreten “de bona fe”,
creient de veritat en un dels seus principis més mítics “d’un home un vot”, i
que qui n’arreplega més com que representa a més electors, té el dret i
l’obligació d’organitzar i liderar un consens mínim per governar una ciutat o
un país; però, no que si tot i haver guanyat no se suma els suficients suports
els perdedors puguin fer-lo desaparèixer d’escena i, segons com, tancar-lo al
quarto de les rates. Si realment els electors haguessin de ser els que
decidissin qui governa, que seria el més lògic, potser que es comenci a pensar
en posar remei a aquesta aberració democràtica d’avui dia, decidint en segona
volta. Els que diuen que això seria perjudicial per a les minories que pensin
que els seus votants ja participarien de les aliances, recolzant al primer o
segon classificat en aquesta segona volta. A partir d’aquí s’haurien acabat les
conxorxes i les timbes de vots.
TABRILDE.BLOGSPOT.COM
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL
DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada