Follow by Email

dilluns, 3 de juny de 2019

MOSSEGARÀ ADA LA POMA AMB QUE LA TEMPTA LA SERP, COM EVA?


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 3 de juny de 2019)
Qui té la paella pel mànec per renovar a l’alcaldia de Barcelona és la inefable freelance de la política professional, l’activista de professió, Ada Colau; la qual després de la cessió desinteressada dels regidors que, en teoria fa anar per allà on ell vol aquest gat vell de la política que és el gavatx Valls, només ha de moure un dit per fer dòmino de bracet amb el seu etern enamorat socialista, amb qui va ser parella de ball bona part de la passada legislatura, fins que van partir peres enmig d’un atac de banyes. La pregunta del milió, però, és si l’Ada, com diuen alguns que va fer l’Eva, mossegarà la poma que li presenta un gavatx disfressat de serp. La temptació és molt llaminera i encara que una part dels seguidors de l’alcaldessa arrufin el nas perquè és com mana que s’ha de reaccionar el guió d’allò correctament polític, en realitat dispensarien aquesta relliscada de la seva líder carismàtica si no perdre el poder els garanteix no només mantenir sinó incrementar les rectories que s’han fet tan seves que ja porten la seva olor. I els puritans que es tapin el nas, d’aquí a quatre anys s’ha de pensar que ja se n’hauran oblidat perquè viure a l’ombra del poder sempre escalfa i reconforta més que fer-ho a la intempèrie. L’Ada, tot i la seva inexperiència teòrica en potineries i tripijocs polítics sap perfectament, perquè no es tonta, que tant en la política com a la vida en general, ningú dona res per res i que el que no es fa pagar avui amb diners es cobrarà demà amb dinars.
Per tant, a la meva manera de veure, no posaria pas les mans al foc que la dolça Ada no es deixi portar a l’hort i s’amistanci amb el seu ex, qui sap si amb l’excusa de donar-se mútuament una segona oportunitat, que sempre queda bé com excusa de mal pagador. Tant li fa si en ple despit després de la darrera separació es varen dir el nom del porc, i es varen posar a parir des dels empostissats públics de la campanya electoral. En la guerra tot s’hi val i, com dirien els castissos madrilenys, “pelillos a la mar!” Ara bé, com tants d’altres espectacles antinaturals que contemplem arreu del territori aquests dies de zel postelectoral, tant emparellament allunyat de la més elemental ètica i a vegades estètica, repugna el concepte de democràcia d’aquells que interpreten “de bona fe”, creient de veritat en un dels seus principis més mítics “d’un home un vot”, i que qui n’arreplega més com que representa a més electors, té el dret i l’obligació d’organitzar i liderar un consens mínim per governar una ciutat o un país; però, no que si tot i haver guanyat no se suma els suficients suports els perdedors puguin fer-lo desaparèixer d’escena i, segons com, tancar-lo al quarto de les rates. Si realment els electors haguessin de ser els que decidissin qui governa, que seria el més lògic, potser que es comenci a pensar en posar remei a aquesta aberració democràtica d’avui dia, decidint en segona volta. Els que diuen que això seria perjudicial per a les minories que pensin que els seus votants ja participarien de les aliances, recolzant al primer o segon classificat en aquesta segona volta. A partir d’aquí s’haurien acabat les conxorxes i les timbes de vots.
TABRILDE.BLOGSPOT.COM
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada