PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 7 de juny de 2019)
Em faig càrrec que el tema que tocaré avui ferirà algunes susceptibilitats,
però em sembla que n’hauríem d’enraonar planerament si volem que la societat es
desacostumi de practicar la hipocresia políticament correcte, i no li sembli bé
amagar el cap sota l’ala per tal de no complicar-se la vida. Recordareu que avui
farà just vuit dies que ens va deixar tràgicament un futbolista famós que es
deia Reyes, mort en accident de carretera quan pilotava un auto potent molt per
sobre de la velocitat permesa pel codi de circulació i el més elemental sentit
de la prudència i de la responsabilitat cívica. Les televisions i la premsa rosa,
també la que no n’és tant, li varen dedicar al succés generosos espais en prime
time o a les pàgines més llegides, glossant els espaterrants èxits esportius
del conductor que es va matar a l’acte fent el burro, dedicant-li carretades
d’elogis, llagoteries i panegírics pòstums,
deixant-se esplaiar sense presses a amics, coneguts i saludats que poguessin donar
testimoni de la seva bonhomia. Tanmateix, com correspon quan mort algú a la
flor de l’edat, sobretot si és un personatge famós, el malaguanyat noi va ser acomiadat
en olor de multitud, vetllat, i mitificat en la quasi marxa triomfal des de Sevilla
fins a Utrera, on fou enterrat entre els aplaudiments i llàgrimes dels seus paisans.
Ho entenc perfectament, res a dir: era natural i inevitable aquell devessall de
mostres d’afecte i condol.
Però, a la meva manera de veure, en tota aquesta apoteosi de comentaris i
elogis hi vaig trobar a faltar que enlloc ningú intercalés al relat alguna referencia
crítica o almenys reflexiva sobre el fet que tot un referent social infringís amb
la seva conducta com a conductor les normes de convivència, conduint el seu
cotxe per la carretera d’una manera tan poc responsable. Afortunadament, la castanya
se la va fotre tot sol i ell en va pagar ben cares les conseqüències de la seva
fanfarronada, però no oblidem que un dels acompanyants també la va palmar per
culpa del seu poc seny i l’altre ha quedat fet un ecce homo degut a la seva
infracció. ¿Us heu preguntat que podia haver passat si s’hagués encastat contra
un cotxe amb qui s’hagués creuat en direcció contraria, circulant pacíficament
i respectant la velocitat recomanada, qui sap si ocupat per criatures? Al cap de
l’any a la carretera uns quants irresponsables, com el mitificat Rubio per
altres aspectes de la seva vida, seguen irreversiblement la vida de persones innocents
o les deixen fetes un cromo, desfent famílies entre la ràbia i la indefensió;
per aquesta raó, crec que no es pot passar per alt l’oportunitat - quan algú
que té l’obligació moral de donar exemple de bona conducta ciutadana,
precisament per ésser famós i conegut -, de fer palès que malgrat tota la resta
de la vida hagués sigut una persona formal i respectable, la darrera cosa que
va fer fou comportar-se com un delinqüent. Ja sé que és molt complicat de gestionar
una situació com aquesta, enmig d’una explosió sentimental espontània i també provocada
interessadament pels que en viuen d’agitar l’actualitat de color rosa. Però
penso que s’ha de fer perquè la població papanates i, sobretot, entre la
mainada que puja no es mitifiqui com si fos un acte heroic i admirable conduir
un cotxe per la carretera com un boig, exposant a més de la pròpia vida la d’altres
que no en tenien cap culpa. Ho sento, però hi hem de pensar quan passa alguna d’aquestes
desgràcies i no dispensar-ho només perquè es tracta d’algú popular.
TABRILDE.BLOGSPOT.COM
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL
DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada