Follow by Email

divendres, 27 de febrer de 2015

EXPERIÈNCIA, ERRORS I SEGONES OPORTUNITATS

La poetessa Gabriela Mistral va inventar una metàfora sorprenent: ”l’experiència és un bitllet de loteria comprat l’endemà de la rifa” i, francament, de totes les definicions que he escoltat o llegit sobre aquesta qüestió de l’experiència és la que més em va costar d’entendre; però després d’aconseguir-ho és quan ho vaig tenir clar. Els anys són como una boira espessa que ens fa més experts en algunes coses, però infinitament més indefensos en altres. És incert, doncs, que a mesura que hom es fa gran viu més serenament perquè té menys risc d’equivocar-se, puix d’experiència mai se’n té prou d’emmagatzemada i a la gent gran la fatiga que s'escampi com una veritat indiscutible que un ancià, pel sol fet de ser-ho, ha de tenir respostes per tot, ja que la gent gran realment sàvia és aquella que no para d'aprendre i de preguntar. A més a més, a la meva manera de veure, quan més pots refiar-te’n de l’experiència dels ancians és quan saps que l’han acumulada a còpia d’encadenar errors, desenganys i d’agafar-se els dits vàries vegades.

Tanmateix, com passa amb els efectes de les medecines que no es poden generalitzar perquè cada malalt és un món, penso que tampoc l’experiència d’una persona en concret val per a tothom: cada individu o cada societat ha d’entomar els seus problemes a mesura que se li presenten, i els testimonis i consells dels "experimentats" només li poden servir, si per cas, de referència per a no equivocar-se, repetint els mateixos errors dels altres. Els errors només es poden dispensar si serveixen per aprendre’n, i no tornar a ensopegar en la mateixa pedra. Perquè es digui el que es digui, la veritat és que com millor s’aprèn a viure i es posa seny i experiència, és ficant i traient els peus de la galleda. El que diu que no s’equivoca mai potser morirà verge i màrtir, però  no pas savi. Molts dels problemes de depressió individual i col•lectiva podrien explicar-se pel fet que sovint som tan caps quadrats, que no donem als que s’equivoquen una segona oportunitat per refer-se, llençant a les escombraries la vitamina energètica més fantàstica per sortir de qualsevol crisi: la que té com a principi actiu els errors comesos per inexperiència o per equivocació. Ep!, de les patacades provocades per maldat o mala fe no n'he parlat perquè no són errors, sinó delictes. Però també d'aquests se'n pot aprendre: a no deixar-te entabanar pels xarlatans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada