Ahir,
a l’Ateneu, dia històric: bessonada constitucional. A poca distància d'aquella
sala de parts improvisada, en Rajoy estava a mitja prèdica durant la seva
visita pastoral a la parròquia popular barcelonina, quan l’hostessa Alícia li
va enganxar, servicial com sempre, una nota al faristol: “Mariano, si no volies
caldo te n'han posat dues tasses”. Efectivament, fidels a la tradició
treballadora del poble català, fins hi tot a l’hora de parir esborranys de
Constitució ho podem fer per duplicat: dues a preu d'una. I a més a més, es
dóna la casualitat que els dos pares de la criatura es diuen Vidal - malgrat no
són ni cosins de lluny -, però segur que aquesta coincidència sense cap malícia
farà anar de corcoll als recargolats i fantasiosos assessors del president
gallec, que ahir per cert no va tenir un bon dia: se n’havia anat d’excursió a
províncies, per no veure com els de Podemos posaven en marxa un “tic-tac”
immens a la porta del sol i, vet-aquí que la Forcadell i companyia li
plantifiquen davant del nas dos projectes de Constitució, perquè no li falti
lectura distreta durant la resta del cap de setmana. Ja és tenir mala sort això
d’en Rajoy, se’n va del foc per caure a les brases. Diuen que ahir, durant uns
minuts, després de llegir la nota de l’hostessa Alicia, la fesomia del
president va recuperar aquell posat de viatjant de gra cuit, que tant li
emprenya que se li noti, sobretot quan fa turisme per Europa i no s'assabenta
de ni un borrall del què li parlen. En fi, avui agafem-nos-ho a tall de conya,
que es diumenge, ja ens hem desempallegat del gener – qui passa gener, passa
l’any – i sembla que la Candelera plorarà. Ahir, a l’Ateneu, es van fer brindis
al sol a parells i feina feta, no té destorb. O, com diuen els pagesos més
trempats de l'empordanet, si tens la feina enllestida pots plegar abans o
començar-ne una altra. Avui deixem-ho aquí, demà serà dia de treball i ja
tocarà reflexionar-hi, una mica més en serio, sobre tot plegat. Però
mentrestant, deixem que siguin feliços els que pensen que ja toquen el cel amb
els dits, perquè no trigarà gaire a arribar la Quaresma amb la sardina, les
penitències, els dejunis si no tens butlla i els enfollits sermons dels
talibans unionistes sobre les calderes d'en Pere Botero, on escaldufen a tots
els separatistes de merda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada