A L'OMBRA D'UNA INCERTA OMBRA

No us agradaria saber qui hi ha al darrera d’algunes de les mogudes polítiques, socials, culturals, esportives que tufegen? Perquè suposo que no queden gaires ingenus convençuts que les coses que sonen estrany passen perquè sí, per fatalitat o per generació espontània. Em sembla que, en aquest sentit, fa temps que la virginitat ja la tenim desvirgada, no obstant no ens en sortim per treure’n l’entrellat sobre qui mou els fils. Per exemple, en tot aquest safareig en que s’ofega i xipolleja el Barça, algú es creu que els socis Pla i Casas tenen personalitat pròpia i el que s’ha de tenir per aguantar el xàfec, si no fossin uns tristos titelles, uns manats? No m’importa si s’han avingut a donar la cara, per qui no vol embrutar-se les mans, de bona fe, per despit, per alimentar el seu ego o perquè els han untat. El que em preocupa és a qui pertany la incerta ombra que es belluga darrera de tot plegat, la qual amagui o no la mà negra, que alguns especulen hi al darrera de qualsevol entrebanc per no trencar-s’hi les banyes anant més enllà, el cas és que qui desencadena caceres de bruixes solt tenir la mà molt llarga. A la meva manera de veure, quan hi ha interessos lletjos encalafornats per entremig d'un afer, les coses mai són senzilles d’aclarir, i no es pot sospitar d’allò que sembli obvi a primera vista, ja que massa  vegades la jugada és molt més complicada i maquiavèl•lica inclús del que semblen les aparences. Ara mateix, gent poc esbojarrada a l’hora d’esborrallar anàlisis polítics, fa circular una versió bastant versemblant sobre qui ha subministrat l’oxigen necessari per inflar la bombolla Podemos. Segurament trigarà a saber-se si això que es fa córrer és una veritat o una brama, però a les incertes ombres, com als porcs que sempre els hi arriba el sant Martí, un dia o un altre se’ls hi esquinça el vel; i quan això passa sovint es descobreix que al darrera no hi havia només una mà negra, sinó que sense poder-se parlar francament de conspiració, el cert és que a vegades solen coincidir un seguit de moviments que, per si sols potser no tenen sentit, però que si hom es pren la molèstia de connectar-los s’adona que les peces del trencaclosques comencen a encaixar. Per exemple, ¿diríeu que la concessió de l’última llicència de televisió analògica en obert - la Sexta -, que va beneir el govern Zapatero, té alguna relació amb l’amistosa vetllada que varen mantenir fa quatre dies en Zapatero i en Bono amb Pablo Iglesias, a l’esquena del líder “oficial” del socialisme espanyol, en Pedro Sánchez? En aquesta qüestió de les incertes ombres, potser no cal ser tan radical com els pragmàtics abonats al "pensa malament i l’encertaràs", però anar amb compte a l’hora de combregar impedeix empassar-te rodes de molí.