EUFEMISMES PER A NO RENYIR I GUANYAR TEMPS

O el que ve a ésser el mateix: disfressar una realitat grenyuda amb un embolcall fet de vaselina que dissimuli el mal d’ulls. Sempre que hom recorre a l’eufemisme per fugir d’estudi, és per dues raons: sap que parlant clar tindrà problemes i prefereix embolicar amb cel•lofana la píndola que vol fer empassar a la seva parròquia, o perquè arribar a un lacord o a un consens depèn només de canviar el nom a la cosa. Aquest fenomen es dóna en totes i cadascuna de les circumstàncies de la vida quotidiana, i per molt que sembli el contrari no seria encertat ni just identificar eufemisme amb mentida. Els diplomàtics tindrien poc recorregut professional si no dominessin a la perfecció aquest do tan particular de trobar la paraula adequada. I els polítics que volen quedar sempre bé amb la vianda al plat - canviant la matusseria per l'elegància -, no tenen altre remei que matricular-se en un curset accelerat de com emprar un vocabulari subtil, per aconseguir que els hi comprin perdius fent-les passar per garses sense que es noti. Tampoc cal que facin un màster, ja que aquesta mena de murrieries si s'és una mica llest s’aprenen en un o dos caps de setmana, com va fer en Zapatero amb l'assignatura d'economia. - És cert que no sempre fa l’efecte desitjat aquesta recepta, com quan s’ha volgut treure ferro a l’expressió “cadena perpètua”, camuflant-la darrera de la versió més light de “presó perpètua revisable”, però no és un fallo de la regla general: quan en aquesta mena de joc de mans et descobreixen la trampa, i l’efecte edulcorant d’un eufemisme se'n va a fer punyetes, la culpa és del sapastre que pretenia fer-se el savi, sense haver-se après la lliçó.

En canvi, em trec el barret davant els que van  preparant l’ambient perquè els que no volen ni sentir-ne a parlar de la possibilitat de perdonar el deute als grecs, combreguin amb la roda de molí d'un eufemisme genial: inventar-se l'expressió “deute perpetu” per escaldufar al bany maria la maleïda paraula “quitança”. A la meva manera de veure, si els eufemismes ajuden a arribar a consensos que evitin conflictes, jo ja hi firmo. Sempre trobarem, si hi ha la mínima bona voluntat, camuflatges amables a les paraules massa cantelludes, Però que quedi clar que la disfressa lingüística no esborra mai la realitat que amaga. Tanmateix, caldria no oblidar que la historia ens ensenya que els eufemismes només serveixen per a no renyir en un moment donat, però no per fer les paus tota la vida. Per viure en pau per sempre, s'ha de dir la veritat i ser capaços d'entomar-la sense subterfugis.