Santa ingenuïtat la de l’admirada Ada
Colau quan, en la presentació de la plataforma heterogènia d’esquerres
heterogènies, que aspira a desplaçar l’alcalde Trias del seu escambell
barceloní, declara que si la llista que encapçala assoleix l’objectiu, tant ella
com els regidors electes limitaran la seva nòmina a 2.200 euros al mes. No va
aclarir si bruts o nets, però pel cas tant li fa. Qui vol guanyar les properes
municipals armada amb una escombra i draps de fregar per fer dissabte a fons al
casalot de la plaça de sant Jaume, és del tot comprensible que es comprometi a
fer la feina per una modesta quantitat a canvi; però quan sigui més gran sabrà
que quan es parla de sous sempre, abans d’obrir la boca, cal reflexionar sense
presses i, sobretot, tocant de peus a terra. Perquè qui es precipita deixant-se
portar per l’idealisme més que no pas pel pragmatisme, pot generar l’efecte
contrari del que es proposava anant amb el lliri a la mà, i que la gent
escaldada se’n malfiï i confongui les bones intencions d’una candidata a
alcaldessa amb demagògia barata. A la meva manera de veure, el sou d’un polític
només pot ser titllat d’escandalós si qui el rep pretén la bestiesa de sopar
dos cops.
L’exemplaritat que predica l’Ada no la
demostrarà rebaixant-se el sou, sinó guanyant-se’l amb escreix, fent la feina
tan ben feta que els ciutadans convinguin que cobra el que es mereix i que no
es llencen els seus impostos a la bassa. La nòmina d’un polític no ha de ser
tan desproporcionada que li permeti sopar dues o tres vegades delicadeses,
mentre hi hagi gent que només pugui menjar calent una vegada al dia un plat de
cigrons. Però el sou, tanmateix, ha de ser prou digne com perquè no tingui la
temptació de parar la mà per sota la taula per arribar a fi de mes. No obstant
això, si algú es dedica a la política havent fet vot d’austeritat que no
pateixi: allò que estalviï del seu sou digne, sempre ho pot donar a una ONG de
confiança o fent directament obres de caritat.
Per altra banda, els portantveus de la
casa reial han fet el mec venent la bona nova a tothom que els vol escoltar,
que el nou monarca s’ha retallat la nòmina i s’embutxacarà un 20% menys que el
seu pare, i que a les nòmines de la resta de la família també se’ls hi passat
el ribot a consciència. Se suposa que ho fan saber, perquè se li agraeixi al
rei aquest gest simbòlic de solidaritat amb els ciutadans que les passen putes.
Trobaria enraonada i oportuna la informació si no fos, a la meva manera de
veure, tan incomplerta. Per exemple, quantes de les despeses habituals en una
família qualsevol - educació dels fills, mantenir al dia l’armari rober,
manteniment i lloguer de la llar, etc – han de sortir d’aquesta nòmina o es
carreguen a altres partides? I si aquest fos el cas, caldria saber si s’imputen
o no al perceptor com a complements en espècie; un detall important per a la
seva declaració de renda, ara que la nòmina reial tributarà per primera vegada
com la de la resta dels que trascolen sang normal. En resum, que quan es parla
de nòmines públiques s’ha de filar molt prim, i de la mateixa manera que no és
creïble la nòmina amb que diu es conformaria la Colau si fos alcaldessa de
Barcelona, tampoc és de rebut que el destapament salarial del rei estigui tan
enteranyinat, que la possible bona voluntat de més transparència no suporta la
prova del cotó-fluix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada