Follow by Email

dimarts, 17 de febrer de 2015

LES SICAV, LES FUNDACIONS I LES ASSOCIACIONS

No m’acabo d’explicar com pot ser que persones a les quals se’ls hi suposa un grau d’intel•ligència superior a la mitjana – ja que s’han enfilat a ministeris i direccions  generals -, poden ser tan capsigranys com per pretendre que associacions esportives, culturals i recreatives sense afany de lucre, que per desenvolupar els seus objectius s’han de refiar de voluntaris, que sovint hi perden diners col•laborant-hi desinteressadament a canvi de quatre xavos per compensar les despeses, i de socis que paguen unes quotes simplement testimonials, hagin de retratar-se davant hisenda i la seguretat social com si fossin societats mercantils normals. No seré jo qui retregui al senyor Montoro que  passi el rasclet per tot arreu on hi hagi la sospita de que no es tributa o es cotitza correctament, però a l’empara del legítim afany recaptatori no es poden fer injustícies ni tocar el ridícul. I el que és pitjor: que després de ser advertides de la barrabassada que estan a punt de perpetrar, aquestes persones siguin tan ruques que responguin amb estirabots els consells, posant cara d’entès prepotent. El perjudici que una decisió forassenyada causarà a milers d’associacions sense afany de lucre escampades per tot el territori, és incalculable tenint en compte que la majoria fan una funció social que no té preu, sobretot quan hi ha jovent pel mig que aquestes associacions maltractades com evasores d’impostos, aporten el valor afegit d’allunyar-lo d’activitats o amistats més perilloses. I tota aquesta campanya fiscal miserable s’ha endegat per recaptar cèntim a cèntim, a la desesperada, per quadrar el desgraciat balanç d’un Estat que es veu incapaç d’anivellar amb ingressos a la baixa unes despeses incontrolables i desmesurades.
            Però encara és més penós que aquesta marranada la defensin els que es neguen a entrar a sac per conveniència o per covardia en societats com les SICAV, a través de quina llei de l’embut una considerable quantitat de contribuents vip s’estalvien de tributar milions d’euros. O els que fan la vista grossa per no furgar en les entranyes d’algunes Fundacions que serveixen de tapadora per dissimular tripijocs de tota mena, entre d’altres el blanqueig de diners i el finançament discret de partits polítics. De ben segur la Hisenda pública es guanyaria millor el jornal si enlloc d’ofegar esquelètiques associacions sense afany de lucre es dediqués a esbrinar com es tributen per part d’alguns professionals lliberals – per exemple dentistes, metges, assessors de mil coses... -, les minutes que els clients només poden pagar trinco-trinco, amb un simple pressupost com a comprovant. I ja no parlem de posar quelcom més que el nas en el forat negre de l’economia submergida... Mentre hi ha tanta merda per remenar, doncs, no té justificació que es busquin indiscriminadament les pessigolles a societats més pelades que les rates, que si han de plegar gràcies a la cega i estúpida pressió burocràtica ens en penedirem tota la vida d’haver-les obligat a baixar la persiana, i acomiadar dotzenes de voluntaris que les tiraven endavant amb il•lusió, temps, esforç i la majoria de vegades, rascant-se la butxaca.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada