No m’acabo d’explicar com pot ser que
persones a les quals se’ls hi suposa un grau d’intel•ligència superior a la
mitjana – ja que s’han enfilat a ministeris i direccions generals -, poden ser tan capsigranys com per
pretendre que associacions esportives, culturals i recreatives sense afany de
lucre, que per desenvolupar els seus objectius s’han de refiar de voluntaris,
que sovint hi perden diners col•laborant-hi desinteressadament a canvi de
quatre xavos per compensar les despeses, i de socis que paguen unes quotes
simplement testimonials, hagin de retratar-se davant hisenda i la seguretat
social com si fossin societats mercantils normals. No seré jo qui retregui al
senyor Montoro que passi el rasclet per
tot arreu on hi hagi la sospita de que no es tributa o es cotitza correctament,
però a l’empara del legítim afany recaptatori no es poden fer injustícies ni
tocar el ridícul. I el que és pitjor: que després de ser advertides de la
barrabassada que estan a punt de perpetrar, aquestes persones siguin tan ruques
que responguin amb estirabots els consells, posant cara d’entès prepotent. El
perjudici que una decisió forassenyada causarà a milers d’associacions sense
afany de lucre escampades per tot el territori, és incalculable tenint en
compte que la majoria fan una funció social que no té preu, sobretot quan hi ha
jovent pel mig que aquestes associacions maltractades com evasores d’impostos,
aporten el valor afegit d’allunyar-lo d’activitats o amistats més perilloses. I
tota aquesta campanya fiscal miserable s’ha endegat per recaptar cèntim a
cèntim, a la desesperada, per quadrar el desgraciat balanç d’un Estat que es
veu incapaç d’anivellar amb ingressos a la baixa unes despeses incontrolables i
desmesurades.
Però encara és més
penós que aquesta marranada la defensin els que es neguen a entrar a sac per
conveniència o per covardia en societats com les SICAV, a través de quina llei
de l’embut una considerable quantitat de contribuents vip s’estalvien de tributar
milions d’euros. O els que fan la vista grossa per no furgar en les entranyes
d’algunes Fundacions que serveixen de tapadora per dissimular tripijocs de tota
mena, entre d’altres el blanqueig de diners i el finançament discret de partits
polítics. De ben segur la Hisenda pública es guanyaria millor el jornal si
enlloc d’ofegar esquelètiques associacions sense afany de lucre es dediqués a
esbrinar com es tributen per part d’alguns professionals lliberals – per
exemple dentistes, metges, assessors de mil coses... -, les minutes que els
clients només poden pagar trinco-trinco, amb un simple pressupost com a
comprovant. I ja no parlem de posar quelcom més que el nas en el forat negre de
l’economia submergida... Mentre hi ha tanta merda per remenar, doncs, no té
justificació que es busquin indiscriminadament les pessigolles a societats més
pelades que les rates, que si han de plegar gràcies a la cega i estúpida
pressió burocràtica ens en penedirem tota la vida d’haver-les obligat a baixar
la persiana, i acomiadar dotzenes de voluntaris que les tiraven endavant amb
il•lusió, temps, esforç i la majoria de vegades, rascant-se la butxaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada