PROPOSTA DE REFLEXIÓ: SENYOR CORONEL, TUINGEM LA FESTA EN PAU!

            Senyor coronel, tinguem la festa en pau! Em sap greu que enmig del sarau que tenim muntat amb l’economia, algú remogui els espantalls amb que els bruixots d’una altra època atemorien la població, i la mantenien amb la boca closa i estacada de peus i mans. Però el temps no passa en va i les maneres de comportar-se avui són ben diferents, malgrat encara n’hi ha uns quants, a un extrem i a l’altre, que sembli no volen adonar-se’n. Ara bé, les reivindicacions nacionals dels catalans són les de sempre, i  com a simple observador de la realitat, he de confessar que un pretès odi de Catalunya envers Espanya no hi té res a veure, ni amb l’exigència de regularitzar les desnivellades balances fiscals, ni amb la voluntat d’un bon grapat de catalans de divorciar-se definitivament d’una parella de fet, a qui no li poden aguantar més mocs ni menyspreus. Ni que, a més a més, els hi faci el salt pagant dels diners recaptats de les seves escurades butxaques, els capricis d’entretingudes foranes, per emportar-se-les al llit quan s’aixequi la veda electoral.

            Jo no crec que el senyor coronel vagi de mala fe, ni que se li hagi escalfat la boca, perquè no és el tarannà d’un militar professional; més aviat penso que, o bé qui va transcriure les seves paraules es va fer un garbuix, o bé qui té un embolic és ell, perquè ningú li ha explicat que el que reivindiquen els catalans ve de lluny i que si durant quaranta anys en prou feines van deixar-se sentir, no va ésser pas per falta de ganes, sinó senzillament perquè tenien una bota masegant-los l’espinada. Però, des que es va restaurar la democràcia, molts catalans de bona fe van intentar entendre’s amb Espanya, des del respecte mutu, la solidaritat i la lleialtat institucional, i que una i altra vegada aquesta voluntat d’anar de bracet va fracassar per una senzilla raó: per les peles i per fotre-se’n de la seva cultura. Hisenda cobra els impostos dels catalans trinco-trinco, i després escanya Catalunya amb gasiveria, mani qui mani, doncs amb això de collar els catalans de seguida es posen d’acord els que tallen el bacallà. Si al senyor coronel algú li hagués explicat això, estic segur que no hauria tingut, si és que el va tenir, aquest rampell. Perquè a ell tampoc no li convindria recular mig segle enrere, oi?