dilluns, 17 de setembre del 2012

PROPOSTA DE REFLEXIÓ A DUO SOBRE EL SISTEMA EDUCATIU


            El passat dimecres, amb motiu de la inauguració del curs escolar, us vaig proposar una reflexió, que podeu trobar a la cantonada d’aquest bloc. Una amiga professora d'institut des de fa 24 anys, m’assegura que: “ llevat d’alguns casos que a vegades s’utilitzen per desacreditar-nos, la majoria de nosaltres també fem el que bonament podem dintre de les limitacions que tenim. Hauràs sentit a parlar de l’augment de les ràtios, de la disminució del nombre de professors, de l’augment de les hores lectives que ens han imposat. Tot això són, però, dificultats afegides, perquè el sistema educatiu, tal com es va concebre des de fa anys, concretament des de la implantació de la Reforma (de l'ESO, per entendre’ns), té esquerdes per tot arreu, i els docents l'hem hagut d’aplicar mirant de adaptar-lo el millor possible a la realitat que ens trobem a les aules, ben diferent de la que es dibuixa als despatxos d’uns "experts" que en moltes ocasions no han sentit mai el batec d’una aula "real".

Afegeix la meva amiga, que “la prova que el sistema és defectuós són els continus canvis que s’han anat imposant des de dalt els darrers anys i que en el fons no són més que "pegats" per mirar de tapar una colla de despropòsits inicials (com la famosa "promoció automàtica", entre molts d’altres). I mentrestant, nosaltres, els qui estem diàriament a peu d’aula, hem hagut de fer mans i mànigues per tal d' ajustar-nos a la llei i a les ziga-zagues constants d’un reguitzell de normatives i disposicions noves, de la manera més racional possible i sense perdre de vista que són alumnes reals i no animalets de laboratori els qui tenim al davant nostre”. En definitiva, la única discrepància respecte a la meva reflexió es materialitza en que jo afirmava que un sistema educatiu “es basa en la qualitat dels seus docents”. Ella pensa, des de la seva experiència, que el primer que caldria fer és una anàlisi contrastada, real, dels principis d’aquest sistema educatiu que els docents s’han vist obligats a materialitzar moltes vegades a contracor. Sí, amiga, però imagina’t quin seria el panorama si aquest sistema educatiu borni no tingués el contrapès d’uns pigalls com tu, docents vocacionals i sense ànima de funcionari. Aquesta és una reflexió a duo. Què me’n dieu? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada