El passat dimecres, amb
motiu de la inauguració del curs escolar, us vaig proposar una reflexió, que
podeu trobar a la cantonada d’aquest bloc. Una amiga professora d'institut des
de fa 24 anys, m’assegura que: “ llevat d’alguns casos que a vegades s’utilitzen per
desacreditar-nos, la majoria de nosaltres també fem el que bonament podem
dintre de les limitacions que tenim. Hauràs sentit a parlar de l’augment de les
ràtios, de la disminució del nombre de professors, de l’augment de les hores
lectives que ens han imposat. Tot això són, però, dificultats afegides, perquè
el sistema educatiu, tal com es va concebre des de fa anys, concretament des de
la implantació de la Reforma
(de l'ESO, per entendre’ns), té esquerdes per tot arreu, i els docents l'hem hagut
d’aplicar mirant de adaptar-lo el millor possible a la realitat que ens
trobem a les aules, ben diferent de la que es dibuixa als despatxos d’uns
"experts" que en moltes ocasions no han sentit mai el batec d’una
aula "real".
Afegeix la meva amiga, que “la prova que el sistema
és defectuós són els continus canvis que s’han anat imposant des de
dalt els darrers anys i que en el fons no són més que
"pegats" per mirar de tapar una colla de despropòsits
inicials (com la famosa "promoció automàtica", entre molts d’altres).
I mentrestant, nosaltres, els qui estem diàriament a peu d’aula, hem hagut
de fer mans i mànigues per tal d' ajustar-nos a la llei i a
les ziga-zagues constants d’un reguitzell de normatives i
disposicions noves, de la manera més racional possible i sense perdre
de vista que són alumnes reals i no animalets de laboratori els qui tenim al
davant nostre”. En definitiva,
la única discrepància respecte a la meva reflexió es materialitza en que jo
afirmava que un sistema educatiu “es basa en la qualitat dels seus docents”.
Ella pensa, des de la seva experiència, que el primer que caldria fer és una
anàlisi contrastada, real, dels principis d’aquest sistema educatiu que els
docents s’han vist obligats a materialitzar moltes vegades a contracor. Sí,
amiga, però imagina’t quin seria el panorama si aquest sistema educatiu borni
no tingués el contrapès d’uns pigalls com tu, docents vocacionals i sense ànima
de funcionari. Aquesta és una reflexió a duo. Què me’n dieu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada