Follow by Email

diumenge, 30 de setembre de 2012

PROPOSTA DE REFLEXIÓ SOBRE DUES BAJANADES I UNA PROVOCACIÓ DE L'ALÍCIA


Per al·lusions, em veig obligat a replicar l’Alícia, per dues bajanades i una provocació. La primera bajanada és que ha profetitzar que si Catalunya aconseguís la independència, recularia 25 anys. Puc arribar a comprendre que això de l’estat propi el vegi la líder popular com una entelèquia i, per descomptat, com un pas enrere; però, m’agradaria saber per quins set sous afina tant la punteria, referint-se a 25 anys. Per què no a 15 o a 40? Què té d’especial l’any 1987? Ara mateix, per molt que m’escarrasso no li trobo cap sentit a la profecia; per tant, he de concloure que es tracta d’una ximpleria de nena consentida i inconsistent. La segona bajanada ha estat fer-se la desentesa i sortir per petaneres quan se li ha preguntat, concretament al telenotícies de TV3, si abonava les paraules del seu col·lega Vidal Cuadras, reclamant l’ocupació de Catalunya per la guàrdia civil, amb tots els serrells de tensió i violència que podria portar. La xerraire Alícia s’ha fet la sorda, fent-me dubtar del seu pedigrí democràtic.

I en quan a la provocació, tots els que seguiu amb certa assiduïtat les meves reflexions i cartes al vent comprendreu que - a més a més com a dirigent de jubilats - no li pugui deixar passar a aquesta dona cap potineria sobre pensions: l’afirmació que “en cas de continuar burxant la independència, el milió i escaig de pensionistes catalans ja ens podem preparar per anar a cobrar al riu”, són paraules que mereixen anar de pet al jutjat de guàrdia, per temeràries i bordisseres. L’Alícia, per molt que fardi d’intel·ligent i de superdotada, no té cap evidència que justifiqui una amenaça tan gratuïta i, en canvi, ha provocat en molts de pensionistes terroritzats pel seu futur, un estat de xoc lamentable. Si fos una mica persona, s’hauria de retractar del que ha dit i reparar el mal que ha fet. Si no és així, es pot trobar que ser tan bocamolla ho pagui car a les urnes. Perquè, com sempre dic emulant el mestre Josep Pla, on no hi ha mida ella mateixa s’hi posa. O com diuen els castellans, per si ho entén millor, “Alícia, estarías más guapa con la boca cerrada”.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada