No m’acabo d’explicar
els reclams comercials que incentiven el consum, amb l’esquer de no repercutir
l’IVA als seus clients. La lectura més simple d’aquesta oferta és que el
comerciant s’empassarà l’impost i, per tant, qui entri a comprar als seus
establiments gaudirà d’un descompte addicional; però, això no vol dir que el
comerciant deixi de liquidar trinco-trinco a Hisenda l’IVA que correspongui a
cadascuna de les seves vendes. Establert l’enunciat del problema, la incògnita és
saber si el comerç, que es queixava fins fa quatre dies d’estar a la quinta pregunta,
té marge suficient als seus escandalls com per ser tan generós. Si confessen, i
es demostra estadísticament, que només es ven fort en època de rebaixes, durant
les quals en teoria es salda el gènere amb tants per cents de descompte considerable,
encara li queda al sector capacitat de resistència per afegir-hi un nou gest d’esplendidesa?
Una de dos, o aquesta gent està a punt de tallar-se les venes i el gest només
palesa la seva desesperació extrema, o aquí hi ha gat amagat.
Fa dies us vaig
convidar a reflexionar sobre uns estudis que pronosticaven que la recaptació
per IVA que preveia el govern es quedaria a mig camí, sent molt optimistes. I
no ho explicaven en funció d’una desactivació dràstica del consum, sinó més
aviat en un increment espectacular de l’economia submergida, ja m’enteneu que
vull dir. I és que entre les causes que expliquen per què tenim tanta economia empantanegada
sota terra hi la l’augment de la fiscalitat i de la burocràcia, que sembla
anima molts a empescar-se-les per sortir del circuit legal, parcial o totalment.
Però, segurament, el factor clau que defineix aquest fenomen és el baix nivell
d’ètica que s’està consolidant en moltes capes de la societat amb l’excusa de
la crisi; però, no siguem ingenus: no sempre l’economia submergida obeeix a la
necessitat sinó a pura avarícia. El que tampoc no puc entendre, és com amb l’exèrcit
d’inspectors i de mitjans de detecció del frau que paguem els ciutadans, tan pocs
delictes econòmics i entre ells l’economia submergida, afloren i molt menys
acaben en condemna. Oi, que dóna per rumiar-hi una mica?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada