dissabte, 8 de setembre del 2012

PROPOSTA DE REFLEXIÓ: SOBRE ELS GATS AMAGATS I L'ECONOMIA SUBMERGIDA


            No m’acabo d’explicar els reclams comercials que incentiven el consum, amb l’esquer de no repercutir l’IVA als seus clients. La lectura més simple d’aquesta oferta és que el comerciant s’empassarà l’impost i, per tant, qui entri a comprar als seus establiments gaudirà d’un descompte addicional; però, això no vol dir que el comerciant deixi de liquidar trinco-trinco a Hisenda l’IVA que correspongui a cadascuna de les seves vendes. Establert l’enunciat del problema, la incògnita és saber si el comerç, que es queixava fins fa quatre dies d’estar a la quinta pregunta, té marge suficient als seus escandalls com per ser tan generós. Si confessen, i es demostra estadísticament, que només es ven fort en època de rebaixes, durant les quals en teoria es salda el gènere amb tants per cents de descompte considerable, encara li queda al sector capacitat de resistència per afegir-hi un nou gest d’esplendidesa? Una de dos, o aquesta gent està a punt de tallar-se les venes i el gest només palesa la seva desesperació extrema, o aquí hi ha gat amagat.

            Fa dies us vaig convidar a reflexionar sobre uns estudis que pronosticaven que la recaptació per IVA que preveia el govern es quedaria a mig camí, sent molt optimistes. I no ho explicaven en funció d’una desactivació dràstica del consum, sinó més aviat en un increment espectacular de l’economia submergida, ja m’enteneu que vull dir. I és que entre les causes que expliquen per què tenim tanta economia empantanegada sota terra hi la l’augment de la fiscalitat i de la burocràcia, que sembla anima molts a empescar-se-les per sortir del circuit legal, parcial o totalment. Però, segurament, el factor clau que defineix aquest fenomen és el baix nivell d’ètica que s’està consolidant en moltes capes de la societat amb l’excusa de la crisi; però, no siguem ingenus: no sempre l’economia submergida obeeix a la necessitat sinó a pura avarícia. El que tampoc no puc entendre, és com amb l’exèrcit d’inspectors i de mitjans de detecció del frau que paguem els ciutadans, tan pocs delictes econòmics i entre ells l’economia submergida, afloren i molt menys acaben en condemna. Oi, que dóna per rumiar-hi una mica? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada