A la barberia, quan m’hi vaig deixar
caure ahir a mitja tarda, l’ambient estava rescalfat. Acabava de saber-se
l’avançament de les eleccions i en Rafa feia estona que se les tenia amb la
clientela: - “No m’agrada que em diguin com tinc de pensar, què tinc de fer o quan
tinc d’anar a passejar el gos. No m’ha agradat mai, de fet; però, com molts d’altres
de la meva generació varem pujar aprenent a mossegar-nos la llengua, a trampejar
les situacions delicades sense ensenyar massa l’orella, sobretot si teníem
el cul llogat i ens hi jugàvem les mongetes. I ara que semblava que bufaven uns
altres vents resulta que ens volen collar, com si enlloc d’anar endavant
anéssim enrere; i fins i tot els militarots retirats ensenyen les dents, mentre
alguns polítics no paren d’escalfar-nos
la bragueta amb això de la independència. Que vagin en compte, que
encara prendrem mal!”
Rumiant-hi més tard en aquella filípica
em sembla que el propers dies sentirem uns quants Rafa esbravant-se com el meu
barber, perquè mentre es divagava construint castells a l’aire, ningú no s’ho
prenia gaire en serio tot plegat; però, ara que ja estem en dansa ja no es tracta
només d’un joc per entretenir la mainada bellugadissa, sinó de tirar cap amunt
el castell més ambiciós i complicat de l’imaginari casteller català: un estat
propi. Els que ho volen impedir a tota costa miraran que quants més Rafa millor
facin tentines, esverats per brames catastrofistes de tota mena; de fet ja han
engegat el ventilador de la por i de l’amenaça a tot drap. No ajudaríem gaire
els Rafa acollonits, debilitant les institucions encasquetant-nos al cap barrets
a tort i a dret, per sortir a la foto. L’empresa que hi ha entre mans requereix
molt de tacte, poc soroll i que no hi hagi tants de caps com barrets. No sé si
els destralers oportunistes i els maldestres operaris sense ofici ni benefici,
es retiraran a temps per deixar que un bon cap de colla remati la feina amb tranquil·litat,
i el castell no faci llenya. Per fer pinya, no cal anar amb barret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada