PROPOSTA DE REFLEXIÓ SOBRE LA CARTA QUE M'HA ESCRIT EL REI DES DEL SEU BLOG

            M’agradaria saber si el rei, que en teoria, ha de protegir i garantir a l’engròs els drets dels ciutadans, m’empara si vull exercir el dret a decidir, per exemple, si em sembla millor la monarquia o la república. La meva impressió és que tinc reconeguda la plena llibertat de decidir mentre no emprenyi. I, pel que es veu, emprenyaré cada vegada que vulgui ficar el nas en qüestions sensibles, d’aquestes que només hi són per fer maco, de les que es miren però no es toquen. De manera que per no molestar tinc d’aguantar-me les ganes i entomar amb bona cara que d’altres decideixin per mi, com si fos una criatura o un imbècil. I això em passa per no haver llegit la lletra menuda de la versió democràtica que em varen encolomar. Doncs una altra cosa que he anat descobrint, a mesura que m’he fet gran, és que la democràcia és com una franquícia, que cada país adapta al seu tarannà, per sentir-s’hi còmode. Fins i tot alguna dictadura, no fa pas tant, s’amagava les vergonyes sota la careta de “democràcia orgànica”. De manera que això de la democràcia, s’ha d’agafar amb pinces.

            En qualsevol cas, em sembla indiscutible que una democràcia que posi traves al dret a decidir, perdoneu-me la franquesa, és una democràcia de pa sucat amb oli. Però, si el propi rei trenca la seva neutralitat institucional i es decanta descaradament, en la meva opinió pinten bastos per a la monarquia, i esperem que no llepi de retop la democràcia. Els claus no es poden fer entrar per la cabota; això va per a tothom, com ja he exposat a bastament en altres reflexions. Ara bé, llegint la carta que el rei em va escriure ahir a la seva pàgina web, com un col·lega blocaire més, el que em xoca és que s’esparveri per la possibilitat que “es trenqui el sistema que entre tots varem escollir”. Perdoni’m senyor rei, jo no vaig escollir el que vaig voler sinó entre dues úniques alternatives, amanides pels escolans d’amén de l’època. Alguna cosa deu haver passat perquè la pau romana que va acabar amb la transició política del 78 s’hagi tornat aiguapoll i molts de ciutadans no s’hi trobin bé sota la seva capa. És un pecat que puguin decidir què volen canviar per a trobar-s’hi a gust?