PROPOSTA DE REFLEXIÓ SOBRE LA GROSSA QUE LI HA TOCAT A LA SENYORA AGUIRRE

            Ja tenim un nou indicador en marxa, que ens avisarà quan la crisi arronsi: la col·locació de la primera pedra d’Eurovegas. El capo d’aquesta gran empresa redistribuidora i netejadora de diner a l’engròs - el complex de Casinos, hotels, sales de festes i de convencions - ho ha dit ben clar: la inversió depèn de l’evolució de la crisi a Espanya i a Europa. De manera que, a partir d’ara, ja tenim un altre entreteniment: a part de fixar-nos amb la prima de risc i amb l’Ibex-35, també haurem d’estar a l’aguait de quan la presidenta bocamolla per excel·lència comuniqui orbi et orbe, desbordada com sempre per l’emoció, el calendari per a la cerimònia de colgar la primera pedra en els fonaments d’aquella monstruositat que ha de treure el ventre de penes als madrilenys. Si tira endavant voldrà dir que les retallades s’hauran acabat, perquè el senyor Sheldon - un genuí producte americà d’home fet a si mateix, inclòs el clixé ranci de repartidor de diaris - és un gat vell i un expert en fer-se ric a costa del capital dels altres.

            Alguns mega empresaris especialitzats en treure’s conills del barret, tenen la rara habilitat o la gràcia de captar capitals aliens a tremuja, sempre amb polítics bornis fent-li costat, per finançar colossals fantasies. Normalment els hi surt bé la jugada i tothom que està a la seva vora es fa d’or, naturalment començant per ells; però, a vegades, la bombolla a mig inflar els hi esclata als morros i el fabulós negoci acaba fet un nyap. Curiosament, ells només en queden una mica esquitxats, per desesperació dels inversors amb pocs escrúpols – públics o privats – que són els que hi acaben deixant pèl, refiats en la seva infalible vareta màgica. El govern català que tampoc és manxol ha cantat bingo per despit, amb un altre macro projecte lúdic que probablement està ben encarrilat, tenint en compte els padrins, encara que el diguem-ne coordinador sigui un empresari de qui es diu ha fet tots els papers de l’auca, des de brivall a oracle. Sigui com sigui, no ens fixem en el negoci que li va fer l’ànec escandalosament a València i quedem-nos com a referència positiva aquell altre en que els beneficis varen ser d’un mil per cent. Però, per si de cas, toquem fusta.