Follow by Email

dissabte, 29 de setembre de 2012

PROPOSTA DE REFLEXIÓ: LES LLEIS DE LA SENYORETA ROTENMEYER


La vicepresidenta de l’executiu central, en el seu paper d’aplicada senyoreta Rotenmeyer, amenaça la mainada catalana que si som díscols i rebecs ens tancarà al quarto de les rates, emparada en la llei. Totes les senyoretes Rotenmeyer ja ho tenen això: no saben dissimular la impertinència, malgrat s’hi esforcin amb un posat de no haver trencat mai cap plat i de ser les més llestes de la classe. Però, sovint aquestes institutrius tan picalloses es troben que la canalla les deixa plantades amb alguna marraneria de les seves i encara que aconsegueixin imposar per la força les seves normes, mai més aquelles criatures les podran veure. I això els hi passa a les senyoretes Rotenmeyer perquè, tan sàvies com són, no han aprés una cosa tan elemental com que no hi ha cap llei que no es pugui adaptar a la realitat de les persones.

Dit això, resulta com a mínim sorprenent que en un país com el nostre, que hem consagrat la llei de l’embut i el principi de que “feta la llei feta la trampa”, tota una vicepresidenta del govern vulgui tapar la boca als catalans i vetar-nos el dret a decidir, invocant la llei. Ella, com que és tan fina, no s’emmerda amb paraules més gruixudes; però, un feligrès de la seva parròquia, un tal Alejo, amb la seva cara d’emprenyat compulsiu no s’està de reclamar que la guàrdia civil ocupi Catalunya per posar una mica d’ordre i fer net d’espanyols renegats. L’estirabot no passaria de ximpleria, si no fos que aquest botifler ressentit ostenta un càrrec institucional al parlament europeu. A mi em sembla que de tan legalistes que volen ser tota aquesta patuleia es fan un embolic amb les lleis i han perdut el sentit de la prioritat i de la jerarquia. El dret a decidir s’empara en una llei de rang molt superior: la declaració dels drets humans, que deixa en calçotets la Constitució espanyola i tots els seus articles junts. Les constitucions les fan les persones, no a l’inrevés; per tant, no es pot dir que no es pugui adaptar a la realitat, oimés quan no fa pas gaire la varen grapejar per conveniències, de pressa i corrents. Que ja no és verge, carai!  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada