Follow by Email

dijous, 27 de setembre de 2012

PROPOSTA DE REFLEXIÓ SOBRE EL COST ELECTORAL


Us sembla bé que faci una pregunta tan impertinent com: quan ens costarà als ciutadans la febre electoral dels propers mesos? Jo no sé massa com va i per aquesta raó pregunto, però em sembla que quan es toca a rebato per anar a les urnes es fa una provisió pressupostària per pagar tant la despesa directa derivada de la logística, com la despesa indirecta - però molt important - que ajuda a finançar els partits polítics compensant-los per tota la parafernàlia publicitària i mitinera, en base a un tant per escó. La meva pregunta, però, va més enllà: voldria saber concretament si cada vegada que s’avancen les eleccions - com és el cas a Euskadi, Galícia i Catalunya -, el mecanisme de compensació per vot obtingut que els hi pertoqui d’aquests comicis als partits que hagin obtingut representació parlamentària, contemplarà el descompte de la part proporcional no meritada, una vegada trencat el compromís d’esgotar fins al final la legislatura anterior. Potser sigui una pregunta que no toca avui, però m’abellia de fer-la; què voleu que us digui!

I és que de la mateixa manera que en la vida quotidiana no et raca la factura que et presenten després d’un bon dinar, si allò que has menjat t’ha satisfet en tots els sentits, quan es posen les urnes per testimoni de com pensa el ciutadà, s’espera que la moguda serveixi almenys per treure’n l’entrellat, i suposo que a la immensa majoria de la gent pagaria de gust si el resultat acaba amb la incertesa. Però m’ensumo que aquestes convocatòries - llevat de la basca que ha d’esmenar un error històric de representació d’una part de la ciutadania a les institucions - les altres dues pequen de certa improvisació; sobretot la catalana, que dóna la sensació de no haver-la precuinat entre les executives i les bases dels propis partits, ni entre les diverses branques de la societat civil, a les que en la majoria dels casos la convocatòria els ha agafat amb el peu canviat. En aquestes circumstàncies, qui sap si enlloc d’un bon rostit de festa major, del forn en surti un bunyol que obligui a repetir la jugada al cap de quatre dies.             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada