PROPOSTA DE REFLEXIÓ: SIGUEU FELIÇOS!

            Tinc una amiga que enlloc d’acomiadar-se amb un adéu o un bon vent, té per costum desitjar-te que siguis feliç. Ho fa amb tothom, com si fos la cosa més natural del món; i quan troba un conegut quasi sempre el sorprèn amb una pregunta que no és gaire habitual: ets feliç? Hi ha gent que ho pot considerar una excentricitat o una impertinència; jo penso, francament, tot el contrari, doncs la felicitat no depèn de res més, que de les ganes que hom tingui de ser-ho. Alguns estan convençuts que per ser feliços totes t’han de pondre, quan la felicitat no és un valor que cotitzi pel que tens ni pel que desitges, potser ni tan sols pel que vals; sinó per tenir un bon cor i una mirada benvolent i positiva. Si sous d’aquells que creieu que tots els coloms del poble venen a embrutar-vos, precisament, la vostra finestra, ja podeu demanar hora al metge corrents, i fer-vos-ho mirar: amb aquesta manera de pensar, rai, no en sereu mai de feliços.

            Conec moltes persones que les passen magres i no han perdut pas el coratge, ni el somriure, ni se’ls hi ha agrejat el caràcter. I no és perquè siguin de tarannà fleuma, submís o de bon conformar; sinó perquè saben adaptar-se a cada tombarella de la vida, i no s’entretenen buscant tres peus al gat i només s’encanten amb tot allò que no grinyola, encara que siguin petites coses. El secret de ser feliç és, justament, saber apreciar la suma dels petits detalls insignificants del dia a dia, aquells que ajuden a anar tirant. Hi ha qui menja delicadeses a cada àpat i viu amargat; en canvi, qui es conforma amb el que té pot exclamar, amb tota la raó, que no li falta de res. Fixem-nos amb un exemple d’actualitat, les olimpíades dels discapacitats. Cadascun d’aquells atletes amaga un drama personal, però tots l’han sabut superar amb sacrifici, constància i paciència. I, sobretot, són feliços no només en els escassos moments de gloria; també en les llargues estones de dur entrenament i, tanmateix, quan es queden sols amb els seus pensaments. Per tant sigueu feliços, amics; que aquest plaer no us el poden retallar!