Tothom hi està d’acord amb aquesta dita de sentit comú; però, sembla que ningú la segueix, sobretot en temps de pandèmia quan tothom ja en té la pipa plena d’esperar a veure-les venir. Potser l’única que s’ho pren amb paciència i no s’immuta sigui la Grace, un robot humanoide made in xina, dissenyat en principi per interactuar amb gent gran i persones que viuen soles. El que passa és que l’enginyer d’aquesta andròmina d’intel·ligència artificial se li ha acudit per raons comercials i treure’n més rentabilitat que pot emprar-se per alleujar la càrrega de feina del personal sanitari de primera línia hospitalària esgotat per la pandèmia, i segons l’empresa hongkonguesa Hanson Robòtics que el comercialitzarà a partir de l’agost, en produirà tantes unitats con xurros. Suposo que a preus assequibles, perquè el prototip costa un ull de la cara. De totes maneres, a mi tant me fa! Ja se la poden confitar: seria per llogar-hi cadires que un robot em tingués de prendre la pressió o acompanyar-me al lavabo; a més a més, de moment la Grace només parla anglès, mandarí i cantonès. Això sí, diuen que a través de 48 expressions facials pot induir a diversos sentiments empàtics. No obstant això, em pregunto com? Responent amb una mena de telepatia els estats d’ànim del malalt? Jo en passo, francament, de tenir la Grace d’infermera, tot i que no n’estic gaire segur, puix al pas que anem no m’estranyaria que ens haguéssim d’anar acostumant a comunicar-nos amb màquines més o menys simpàtiques.
Qui sap si també una versió d’intel·ligència artificial sigui la guionista d’alguns programes informatius o magazines mediàtics, on en el capítol dedicat a mantenir-nos al dia sobre els estralls de la covid sembla que no s'hi miren gaire perquè els espectadors, oients o lectors que els suporten, enlloc de ben assabentats no en resultin traumatitzats. Perquè m’agradaria saber a qui se li acut la “brillant” idea de recrear-se remenant cada dos per tres, com si fos una cançó enfadosa, que hi ha persones que després d’estar vacunades i revacunades han recaigut en la malaltia. A la meva manera de veure, no són aquests missatges els que es necessiten per aixecar la moral de la gent sorpresa per la revolada inesperada de la pandèmia, ni d’emfatitzar la confiança en els resultats positius de la vacunació. ¿No fora més convenient insistir en recalcar que les persones vacunades estan més protegides que les que no ho estan, enlloc d’insistir com corcons o voltors en els casos que la vacuna no ha esguerrat un segon contagi? A més a més, s’hi refereixen sense explicar-ne les circumstancies concretes en que es va produir la contaminació, les quals sovint no obeeixen a una espifiada del vaccí, sinó a no haver seguit al peu de la lletra les recomanacions dels experts en quan a perseverar per prudència en respectar les mesures bàsiques de prevenció – mascareta, mans, distància -. que tots ja ens hauríem de saber de memòria i no oblidar mentre l’enemic no estigui abatut de veritat sinó només endormiscat.
Fa dos o tres mesos se’ns va vendre a bastament la becaina del virus com si aquest hagués entrat en estat de coma irreversible, per tal de justificar que s’arraconessin les restriccions al quarto de les rates, permetent que un psunami d’eufòria envaís els carrers i les places que es frisaven per recuperar la normalitat. Es va repetir dotzenes de vegades que no calia anar de pressa perquè no s’haguessin de fer passos enrere, però em dóna la impressió que molts dels que reiteraven a totes hores aquest mantra de la prudència no ho deien massa convençuts ni conscients del risc de córrer més del compte, perquè es va donar sortida a la desescalada més com si s’haguessin encomanat a la fe que no pas a la ciència. ¿Què se n’havia fet d’aquell principi que no s’aixecaria el peu del fre fins que un setanta per cent de la població no estigues vacunada? Prou que molts d’aquells que els polítics anomenen “experts” si els hi convé per cobrir-se les espatlles quan han de prendre mesures impopulars, bugonaven que la desescalada no només era precipitada sinó que no l'apuntalava un pla creïble i sostenible per permetre recuperar festes, festetes i tota la parafernàlia de l’oci nocturn amb prou garanties.
El primer ministre holandès va demanar públicament perdó als ciutadans, reconeixent els errors comesos per córrer massa i el president francès abans d’ahir apel·lava solemnement i amb humilitat des de la televisió, en un gest inèdit de realisme polític, responsabilitat a la població, reconeixent que sense la col·laboració de tothom seria impossible guanyar aquesta batalla. I deixant de banda el mantra de la llibertat individual a decidir-ho tot, va reconèixer que hi ha moments crítics en que aquesta llibertat individual s’ha de sacrificar amb generositat al bé comú. Per aquesta raó va plantejar la immediata obligatorietat per decret de la vacunació de col·lectius que per raó de la seva feina han de quedar el màxim d’immunes, i no va descartar que aquesta obligació tingués caràcter general. El Tribunal Europeu de Drets Humans, aquest quina doctrina i empara reconeixem només quan satisfà els nostres interessos, ha dictat una sentència en que estableix sense fissures que la vacunació obligatòria és “necessària en una societat democràtica”.
Si vacunar-se, doncs, és la única sortida que tenim, segons repeteixen cada dia els experts, ¿per què es tolera amb tanta alegria la insubmissió a col·lectius especialment sensibles i estratègics degut a la seva feina? ¿Existeix un cens del personal sanitari, docent, policial i, en general de gent a qui la seva feina exigeix un contacte estret amb persones vulnerables, que no vulgui vacunar-se? Potser que la casa es comenci pels fonaments i no per la teulada. En temps de pandèmia, francament, no es pot ser tan tiquis-miquis alhora d’arremangar-se per evitar fer passos enrere. Mentre s’avança, encara que sigui a poc a poc, no hi ha problemes. Les coses es compliquen quan s’ha de recular. I no sé si unes autoritats toves per exercir amb seny i responsabilitat les seves prerrogatives, se’n sortiran avui per treure de la boca a tantes criatures el caramel que se'ls hi havia desembolicat ahir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada