GENT CARREGADA DE RAÓ - RECULL DE CARTES AL DIRECTOR- (primera espigolada)

És una vella costum meva llambregar les cartes al director quan em cau un diari a les mans, perquè sempre en trobo més d’una de refrescant. En realitat, no és al director a qui van dirigides sinó als que llegim el diari, en general. Gràcies als que utilitzen aquest mitjà per expressar la seva opinió, a favor o en contra, de qüestions d’actualitat, si no fos per aquestes col·laboracions espontànies a vegades determinats fets sensibles o matisos de notícies passarien desapercebuts. De tant en tant, doncs, us en faré un recull de cartes publicades les darreres setmanes, i espero que les trobeu tan interessants, divertides, sorprenents i carregades de raó com a mi m’ho han semblat per seleccionar-les. Almenys de xeixa per reflexionar no us en faltarà.

(*) – Bocabadada he quedat veient la celeritat que mostra la Generalitat per cobrir, econòmicament, els encausats del procés. Rapidesa, per cert, que en cap cas ha mostrat amb altres deutes, com la paga que deu als seus funcionaris des de l’any 2014 (Barcelona)

(*) – Pel que sembla, si sobrevisc durant tres setmanes més, em llevaré i m’esgarrifaré de veure com van creixent els contagiats per covid (sigui alfa, beta, gamma, delta...), i tornaré al meu estat depressiu fins que la corba no baixi. I com jo, quants? De veritat que aquesta cinquena onada no es podia haver previst? Coets a Mart, tecnologia 5G... i això que passa ara no ho havien pensat els nostres dirigents que podia passar? Però si els científics ho van preveure, què importa més, la bossa o la vida? (Torelló)

(*) – Digueu-me passerell, però no me’n puc estar: ¿fora possible que algú amb responsabilitat (si, ja sé que és difícil trobar algú) tingués el detall de preguntar als barcelonins (prèviament informats, ben informats vull dir) quin és el nostre parer en un tema tan cabdal com és el del projecte de l’Hermitatge? Sé que no ho fareu, saben que són mals temps per preguntar certes coses als ciutadans, però gràcies de totes maneres per considerar-ho amb la feinada que teniu. (Barcelona)

(*) – La majoria dels autobusos adaptats de Barcelona i de l’àrea metropolitana i el metro van equipats amb un cinturó de seguretat per fixar la persona que viatja amb cadira de rodes. He observat que alguns autobusos nous no en porten, i en comptes del cinturó de seguretat, porten unes cintes amb les quals és del tot impossible fixar una cadira de rodes, de manera que la persona que hi viatja queda exposada a desplaçaments per la inèrcia o fins i tot al risc de bolcar perquè els frens de la cadira són insuficients per assegurar la fixació en ruta. ¿Què podem fer per aconseguir que tots els autobusos adaptats estiguin equipats de cinturó de seguretat com ho estan la majoria dels antics? (Badalona)

(*) – Atesa la incidència diària de covid a Catalunya, similar per exemple a la de tot França, m’estranya el silenci i la falta de propostes per part del conseller de Salud. La meva filla es va posar malalta, vam trucar al 061 i ens van dir que no anéssim al CAP perquè estava saturat, i ens van suggerir que féssim una prova d’antígens pel nostre compte. Així ho vam fer (no és fàcil, perquè a les farmàcies no en venen). Això ja és trist, però no em queixo, i a més mostro la meva solidaritat amb el personal d’atenció primària que estan treballant en aquestes condicions. No tot s’hi val pel turisme, perquè al final assolirem l’efecte contrari. De fet, alguns empresaris de l’oci nocturn han tancat voluntàriament per qüestió de consciència, alguns van dir que no podien dormir tranquils amb aquesta onada fora de control. Amb tot el meu respecte: i vostè, conseller, dorm tranquil? (Barcelona)

(*) – A les dotze del migdia he anat a l’oficina principal del meu banc per disposar de 300 euros en bitllets de 20. Em comuniquen que en aquesta oficina no hi ha caixa (oficina principal) ni diners en efectiu. També m’indiquen que no podré disposar d’aquests diners en cap altra oficina perquè l’horari de reintegrament en efectiu és de 8 a 11 del matí. Com a metge espero no haver de veure algun dia que els pacients entrin als hospitals i no disposin de metge perquè l’assistència depengui d’unes franges horàries. Veure per creure. (Girona)

(*) – Voldria felicitar la propietària d’una botiga de sant Pere de Ribes que va negar a una menor la venta d’una beguda energètica que contenia la cafeïna de quatre cafès i vuit sobrets de sucre. Si els Governs (central i autonòmic) no són capaços de dictar una llei per regular-ne la venda, els ciutadans hem de protegir la nostra joventut. (Cardedeu)

Per avui ja n’hi ha prou de tastets de sensibilitat ciutadana. Que tingueu bon diumenge, mentre rumieu.