CONSUMIR CARN.- D’entrada diré que com expert en la matèria, la carn és un gran aliment. Com també ho són els vegetals, productes marins, derivats làctics, etc. Quina sort que tenim de poder gaudir d’aquesta nutrició tan variada! Però la realitat és que el món augmenta la població molt ràpidament i per tant s’ha d’adaptar a la sobreexplotació productiva. D’acord que s’ha de fer amb mesura però ningú pot discutir que acceptem veure grans extensions de terra cultivada per aconseguir quantitats necessàries a preus òptims. Jo també prefereixo la col del meu amic hortolà, però com què no en té suficient, compro cereals i altres productes vegetals que no sé molt bé d’on venen. El mateix passa amb la carn. Menjar un pollastre de pagès d’aquells d’abans cada dia, ara no és possible per raons òbvies. No siguem incrèduls i acceptem la producció com un fet necessari per la humanitat. Ara tots veiem que seria ridícul anar amb carro i cavall a treballar. Serà molt ecològic però no és possible. (Lleida)
LA REPRESSIÓ QUE NO S’ACABA.- Creixen com els bolets les acusacions penals en contra dels components de la Generalitat. Sempre es treuen de la màniga fets inconcrets, on l’obsessió esdevé empresonar persones responsables dels càrrecs ostentats en època d'en Puigdemont. Uns punts i seguits de despropòsits per mantenir ancorades les venjances pels fets d’Octubre-17. Aquesta posició ve demostrant l’èxit de la convocatòria del poble català, on mai s’havien imaginat l’abast i la força demostrada a les urnes. I el que més els hi cou és l’haver pogut exercir el nostre dret de vot, davant els imperatius brutals de la reacció repressiva. No ens hem de sorprendre si encara cueja l’esperit catalanista demostrat, però sí que queda clar que la paperassa judicial actuà en rancúnies pel procés, demostrant-se a si mateixos, la potestat de decidir sobre els pobles submisos. Però Catalunya i la seva gent som conscients del que representa la repercussió de sentir-nos pressionats per l’ull de la huracà repressiu. Fora intel·ligent mesurar la pressió constant en que persegueixen als nostres representants. Als que, en compliment dels seus càrrecs, ara se’ls busquen responsabilitats penals. No deixa de ser preocupant adonar-nos dels continus assetjaments als quals està sotmesa Catalunya. (Barcelona)
INDEFENSIÓ ENDRONT DELS OKUPES INCÍVICS.- La meua mare i jo estem desesperades i ja no sabem a qui recórrer. Ens agradaria que algú ens pogués resoldre o explicar uns dubtes que tenim com a ciutadanes de Lleida. Ens sentim desprotegides davant d’una situació que sobrepassa els límits de la paciència i la salut. Els dubtes i preguntes que ens plantegem són els següents: ¿com pot ser que des del dia 1 de juliol de 2019 la meua mare, amb vuitanta-quatre anys, amb gran minusvalidesa i molts altres problemes de salut, hagi de tenir un pis de la seua propietat a Lleida que està ocupat il·legalment? Ella està vivint al pis de sobre, maltractada verbalment, suportant pudors, brutícia, sorolls nocturns, crits, baralles, pixums de gossos pel portal, falsejament d’identitat, amb diverses denúncies per assetjament, insults, etc. Tot està denunciat al jutjat a través del nostre advocat i aquí hi ha les nostres preguntes: ¿què es pot fer per desencallar un problema que després de dos anys ja hauria d’estar resolt? ¿Com pot ser que havent-hi dos denúncies tramitades per insalubritat, per animals en males condicions –al seu torn aportant diferents fotos– l’ajuntament no es pronunciï al respecte? ¿Quant temps podrà suportar la meua mare amb aquesta insostenible situació? ¿Quantes denúncies per por dels okupes hem de posar perquè es faci justícia? Els meus pares, per construir casa seua, no van rebre cap ajuda, només havien de treballar, cosa que ara no està de moda, i és millor okupar que treballar. Destrossar una família i un habitatge sembla que està ben vist. En aquest país, ser propietari està penalitzat. Si compres, pagues. Si vens, pagues. Si llogues, no cobres i t’ocupen i tu paga els subministraments, els desperfectes de l’habitatge, i de regal no et donen suport les diferents institucions. ¿Qui pagarà per la pèrdua de salut de la meua mare? (Lleida)
ELS JOCS DE MANS DE LES COMPANYIES ELÈCTRIQUES.- Si us plau, qui pararà els enganys i les “trampes legals” de les companyies elèctriques? Rarot, però les factures abans del maig d’enguany les cobraven mensualment, però aproximadament del 15 d’un mes al 15 de l’altre. D’acord. Però sense avís, ni evidentment autorització, la primera quinzena del mes de juny ens cobren una factura de la segona quinzena de maig. O sigui, avancen quinze dies el cobrament normal; però, és clar, l’import, al ser només de quinze dies, és agradable d’assumir i passa. Però arriben aquests dies de juliol i en reps un altre de quinze dies de la segona quinzena del mes de juny; és clar, també agradable i assumible. Ara bé, si sumes dos períodes de l’any passat, ja que ara són desiguals i en fas la mitja del pagat i el divideixes per dos, perquè ara són quinze dies en lloc de trenta, et trobes amb la gran sorpresa que més o menys t’han augmentat la factura un 19,4%. (Castellar del Vallès)
ENS HEM DE VACUNAR O NO?.- La llibertat individual és fonamental perquè solament les persones lliures evolucionen correctament. Però pot passar que xoqui amb el benestar general, i que llavors calgui limitar-la (...). Les persones poden decidir si vacunar-se o no; però, haurien de trobar-se amb certes limitacions si no estan vacunats. A Espanya, el percentatge de persones que rebutgen la vacunació no és alt, però sí que ho és als EUA. Quan passen aquestes coses, es consideraria adequat premiar els bons i castigar els dolents. “Els que es vacunin, una entrada per a tal espectacle; si no estàs vacunat no podràs anar a tal lloc.” La llibertat de vacunar-se o no és important per diferents raons. Però que tingui límits també és raonable, pensant en la salut dels altres. (...). La llibertat d’expressió també és important, perquè, si dius el que penses, redueixes la tensió o pressió i millora la teva salut. Quan ho has dit, et relaxes i descanses! Però limitar-la també és raonable en determinades circumstàncies. I tornant al tema: ¿són raonables tots els esforços que es fan per limitar la propagació de missatges contraris a la vacunació i a favor de teràpies no provades? El problema de la desinformació no té una solució senzilla. Els verificadors ajuden. Els educadors, també. (Barcelona)
QUE VOL DIR MORIR DIGNAMENT.- Amb l’entrada en vigor de la llei de l’eutanàsia, el passat 25 de juny, cal que ens preguntem què entenem per una bona mort o una mort digna. ¿Entenem que tenir una bona mort és morir sense patiment ni dolor? Això, actualment, és possible gràcies als avenços de la ciència i la medicina, sense la necessitat d’acabar, intencionadament, amb la vida de qui pateix. ¿Entenem que és morir sense que t’allarguin la vida de manera artificial i inútilment? ¿Morir envoltat de la família i els amics? ¿Morir participant en les decisions que tenen a veure amb la teva malaltia? Ens volen fer creure que tot això es dona amb l’eutanàsia, quan en realitat el que es pretén és posar fi a la vida del malalt: no el cuides, no l’acompanyes, ni a ell ni a la seva família, no elimines el seu patiment físic, psicològic o espiritual, senzillament poses fi a la seva vida. Una llei en contra de protegir la vida posa al pacient en una situació de vulnerabilitat, quan en realitat els esforços s’haurien d’haver posat en una llei de cures pal·liatives. Aquesta sí que donaria resposta a les necessitats reals dels pacients en els últims moments de la vida! Però, l’eutanàsia és molt més ràpida i barata (Castelldefels)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada