Follow by Email

dimecres, 24 de juliol de 2019

“MANADES” JUVENILS QUE ACTUEN A LES ESCOLES, SILENCIOSAMENT


PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (dimecres 24 de juliol de 2019)

Els mossos investiguen una suposada violació a un menor de 13 anys amb síndrome d’asperger, per part d’una “manada” de quatre companys d’escola, d’entre 14 i 15 anys. Aquesta presumpta violació, que van transcendir ahir als mitjans, va ser denunciada per la seva família el 17 de desembre de l’any passat. Els fets van passar al col·legi concertat el Roser, de Vallirana, i segons l’agencia EFE els directius de l’escola en van tenir coneixement el mes de novembre, activant immediatament els protocols per assetjament escolar. Però, a partir de la denuncia dels pares, els membres de la “manada” es van rebotar insultant i amenaçant la víctima, fins aconseguir que el febrer d’enguany el nen trobés tan indefens que es veies obligat a canviar d’escola. Com ja sabeu, l’assetjament escolar, més conegut per bullying, es produeix quan un alumne de forma repetida és víctima de vexacions físiques o verbals per part dels seus companys de classe. Aquestes agressions, en general, succeeixen en llocs apartats on no hi ha roba estesa adulta, dins o fora del recinte educatiu, i consisteixen en aprofitar-se d’una víctima elegida normalment perquè presenta algun tipus de feblesa o diferència, coaccionant la complicitat dels testimonis per por a convertir-se ells també en víctimes. Els assetjats solen ser nens o nenes en capella de l’adolescència, i l’assetjament va més enllà de la simple violència física com pot ser pegar, perquè les agressions més habituals consisteixen en aïllar la víctima impedint-li l’accés normal a l’entorn social, en definitiva fent-lo sentir com una merda.
D’aquest tipus de comportaments esbiaixats no se’n parla massa, perquè principalment la por, la vergonya o d’altres consideracions, inclosa la benintencionada de no causar alarma social, serren massa dents i boques i permeten que moltes víctimes es mengin el marró totes soles, enmig de traumes psicològics i fracassos escolars que no s’expliquen fàcilment gràcies a aquest pacte no escrit de silenci. Que el bullying no és cap broma ho fa palès la dada que a Catalunya, almenys el 14,8% dels joves l’han patit, en algun moment de la seva etapa estudiantil. És una de les xifres més altes i escandaloses d’Espanya, segons un informe de l’OCDE, elaborat el 2015, durant les proves PISA als alumnes de 15 anys; i en els darrers mesos s’accentua aquesta tendència degut a l’augment de noves tecnologies que faciliten personalitzar l’assetjament des de les xarxes socials, encara amb molta més malicia i sadisme. Com en pot ésser de cruel la mainada! I encara que no es tracti de bullying pròpiament dit, també caldria destriar quantes baixes per depressió o cansament de mestres no tenen el seu origen en que alguna “manada” d’alumnes assetjadors els hi fa la vida impossible. Per altra banda, una característica d’aquests pocavergonyes és que individualment semblen uns angelets, ja que només quan s’ajunten en “manada” es converteixen en depredadors perillosos.
A la meva manera de veure, doncs, mentre amaguem com a societat el cap sota l’ala i dissimulem sota la catifa de la conveniència el que passa en realitat a més col·legis dels que ens pensem, no caparem els brots d’assetjament abans no sigui massa tard per posar-hi remei, i que aquests comportaments derivin a la llarga en una potencial brutalitat social o potser inclús en tics feixistes. A la xarxa, ahir s’hi podien trobar piulades explicant amb pels i senyals com es va consumar aquesta presumpta violació que ara s’investiga; si realment fossin veritat els detalls que es donen, n’hi ha per vomitar de fàstic i d’indignació. I només de pensar que d’aquestes aberracions se n’acusa a nanos de tercer d’Eso, francament, esborrona i com a mínim es perquè ens ho fem mirar tots plegats, perquè ningú neix bèstia.            
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada