Quan ets jove, el temps té una importància relativa perquè et sembla que
te’n queda tant per davant que no que no te l’acabaràs mai; però, quan comences
a fer-te gran dones al temps la importància que té, i si ets una persona
inquieta amb projectes mig empantanegats i uns quants per endegar, procures no
perdre’n ni una engruna perquè potser ara trobes sentit a allò que, de petit,
escoltaves dir a l’avi i no sabies ben bé de què parlava: “vigila, nano, que la
processó sembla molt llarga però el ciri s’escurça de seguida i s’ha
d’aprofitar abans no es fongui”. Sóc d’aquells que pensa que mai de la vida et
pots quedar sense projectes entre-mans, sense il·lusions que t’ajudin a
aprofitar a cremadent del temps que disposes abans no es faci definitivament
fosc. I sóc, també, d’aquells que opinen, defensen i recomanen, sobretot als
que no són de la primera volada, que no es conformin només “a passar l’estona
una mica distrets”, sinó que procurin utilitzar la reserva d’energia per
sentir-se vius, per sorprendre cada dia amb una nova fita per assolir, sigui a
nivell personal o col·lectiu.
I això que dic val per gent de totes les edats, doncs hi ha gent de trenta
anys que asseguren practicar aquella filosofia del carpe diem, però deuen
haver-la en una versió barata perquè foten una cara de pansits com si fossin
vells xarucs, sense prendre’s ànsia per fer res de profit. No en dubteu gens, sempre
s’ha de tenir a mà un projecte nou en que invertir temps i l’energia perquè no
és el temps qui s’escorre dels dits, som nosaltres que tenim les mans
foradades. Per aquesta raó, no cal capficar-se ni amoïnar-se per les notícies
de merda que cada dia ens serveixen la majoria d’informatius perquè tinguem un
bon mal de ventre o un atac de feridura, puix precisament l’experiència de com
passa el temps ens ha de fer concloure que no cal patir-hi per tots aquests
embolics de la política, de l’economia, de la seguretat o del benestar, ja que
tal dia farà un any i el sol es lleva cada mati per escalfar tothom.
A la meva manera de veure, doncs, aprofitem el temps per treure-li a la
vida tot el profit que puguem sobretot per a sentir-nos realitzats com a
persones, que és el projecte més important que tenim des que naixem. I no cometem
l’error de “matar” el temps, perquè si el temps en abstracte ja és immortal,
quan ens referim al “nostre temps” seriem uns capsigranys si el deixéssim
escolar pel forat de l’aigüera. “El temps - deia Thomas Mann - és un regal que
mereix ser tractat amb tots els honors, ja que ens dona l’oportunitat de
desenvolupar tots els nostres talents”.
AMICS I AMIGUES DEL BLOG, PASSEU UN BON CAP DE SETMANA I SENTIU-VOS
FELIÇOS. FINS DILLUNS VINENT, SI DÉU VOL.
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL
QUÈ PENSEM
tabrilde@blogspot.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada