Follow by Email

divendres, 19 de juliol de 2019

A PROPÒSIT DE FER ANYS

PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (divendres 19 de juliol de 2019)
Quan ets jove, el temps té una importància relativa perquè et sembla que te’n queda tant per davant que no que no te l’acabaràs mai; però, quan comences a fer-te gran dones al temps la importància que té, i si ets una persona inquieta amb projectes mig empantanegats i uns quants per endegar, procures no perdre’n ni una engruna perquè potser ara trobes sentit a allò que, de petit, escoltaves dir a l’avi i no sabies ben bé de què parlava: “vigila, nano, que la processó sembla molt llarga però el ciri s’escurça de seguida i s’ha d’aprofitar abans no es fongui”. Sóc d’aquells que pensa que mai de la vida et pots quedar sense projectes entre-mans, sense il·lusions que t’ajudin a aprofitar a cremadent del temps que disposes abans no es faci definitivament fosc. I sóc, també, d’aquells que opinen, defensen i recomanen, sobretot als que no són de la primera volada, que no es conformin només “a passar l’estona una mica distrets”, sinó que procurin utilitzar la reserva d’energia per sentir-se vius, per sorprendre cada dia amb una nova fita per assolir, sigui a nivell personal o col·lectiu.

I això que dic val per gent de totes les edats, doncs hi ha gent de trenta anys que asseguren practicar aquella filosofia del carpe diem, però deuen haver-la en una versió barata perquè foten una cara de pansits com si fossin vells xarucs, sense prendre’s ànsia per fer res de profit. No en dubteu gens, sempre s’ha de tenir a mà un projecte nou en que invertir temps i l’energia perquè no és el temps qui s’escorre dels dits, som nosaltres que tenim les mans foradades. Per aquesta raó, no cal capficar-se ni amoïnar-se per les notícies de merda que cada dia ens serveixen la majoria d’informatius perquè tinguem un bon mal de ventre o un atac de feridura, puix precisament l’experiència de com passa el temps ens ha de fer concloure que no cal patir-hi per tots aquests embolics de la política, de l’economia, de la seguretat o del benestar, ja que tal dia farà un any i el sol es lleva cada mati per escalfar tothom.

A la meva manera de veure, doncs, aprofitem el temps per treure-li a la vida tot el profit que puguem sobretot per a sentir-nos realitzats com a persones, que és el projecte més important que tenim des que naixem. I no cometem l’error de “matar” el temps, perquè si el temps en abstracte ja és immortal, quan ens referim al “nostre temps” seriem uns capsigranys si el deixéssim escolar pel forat de l’aigüera. “El temps - deia Thomas Mann - és un regal que mereix ser tractat amb tots els honors, ja que ens dona l’oportunitat de desenvolupar tots els nostres talents”.

AMICS I AMIGUES DEL BLOG, PASSEU UN BON CAP DE SETMANA I SENTIU-VOS FELIÇOS. FINS DILLUNS VINENT, SI DÉU VOL.

NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
tabrilde@blogspot.net

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada