Follow by Email

diumenge, 14 de juliol de 2019

DEU MIL AFORATS I NO ELS HI CAU LA CARA DE VERGONYA ALS POLÍTICS


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 14 de juliol de 2019)
Som l’únic país definit formalment com una democràcia moderna, en el qual el principi d’igualtat davant la llei no s’imposa amb absoluta identitat de criteri amb la resta de socis del club, sinó que nosaltres anem per lliure i mentrestant ens omplim la boca – no pas tots, perquè la unanimitat feria fàstic – de prohibir les discriminacions per sexe, raça o religió, ¿ens sembla raonable que uns deu mil ciutadans espanyols, amb els monarques emèrit i en funcions a primera fila, puguin viure tranquils en la seguretat que cap jutge podrà, encara que els agafi amb els pixats al ventre rifant-se la llei, deixar-los en calçotets al mig de la plaça perquè els hi serveixi d’escarment? D’aquesta mamella protectora, que se’n diu “aforament”, se’n beneficien sense que moguin un dit per desmarcar-se i abolir aquesta butlla laica centenars de ciutadans que, gràcies a ella s’asseguren estar per sobre del bé i del mal ja que cap jutge d’instrucció “ordinari” no és prou bo per furgar en les seves misèries, sinó que només la santíssima trinitat de la magistratura suprema hi pot ficar el nas.

Perquè ens fem càrrec de la befa que aquest privilegi feudal suposa als ciutadans pelacanyes com vós i jo, els “aforats” són aquells personatges – “honorables”, “il·lustríssims” i excel·lentíssims segons el nomenclàtor oficial del regne -, que com a pagament en espècie afegit a la generosa nòmina que l’Estat els hi diposita cada mes a la menjadora, com a compensació a la suor que vessen exercint funcions públiques de rang més o menys alt, si s’unten els dits, prevariquen fen favors a canvi de diners o dinars, o senzillament es passen per l’arc del triomf la honorabilitat que se’ls hi suposa com a “servidors del poble” – no us en rigueu, que jo no me’n foto pas -, les seves sempre presumptes relliscades no les pot instruir un jutge o jutgessa de tercera divisió, sense pedigrí ni currículum professional per examinar les caques de tan honorables bruixots, encara que la vocació d’aquests juristes primerencs i sense llustre sigui servir amb imparcialitat la justícia immaculada. No, a aquests deu mil mansos només els poden demanar explicacions els suprems representants de l’establishment de la Magistratura, els quals per cert i acabar-ho d’adobar s’han enfilat als seus alts tribunals gràcies, precisament, a la designació a dit dels “aforats”.

A la meva manera de veure, doncs, mantenir aquest privilegi per a quants ciutadans, per escarni de la resta, com passa en aquest país exemplar, converteix una justícia de la qual s’espera que sigui ràpida, imparcial i igual per a tothom, en un prototip grotesc de la llei de l’embut que es practica en aquesta democràcia imperfecte, perquè polítics-legisladors-beneficiats no semblen tenir cap pressa per desmuntar aquesta vergonya de l’aforament. No poden pas excusar-se en que no hi ha pressupost ni govern constituït: fer aquest gest d’honestedat democràtica no costaria un euro – al contrari, segurament n’estalviaria uns quants –, i no li faltaria consens de sobres si tenim en compte que la majoria de partits durant la campanya electoral blasmaven dels privilegis dels aforats.             
A LA MEVA MANERA DE VEURE                         
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada