PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 14 de juliol de 2019)
Som l’únic país definit formalment com una democràcia moderna, en el qual
el principi d’igualtat davant la llei no s’imposa amb absoluta identitat de
criteri amb la resta de socis del club, sinó que nosaltres anem per lliure i
mentrestant ens omplim la boca – no pas tots, perquè la unanimitat feria fàstic
– de prohibir les discriminacions per sexe, raça o religió, ¿ens sembla
raonable que uns deu mil ciutadans espanyols, amb els monarques emèrit i en
funcions a primera fila, puguin viure tranquils en la seguretat que cap jutge
podrà, encara que els agafi amb els pixats al ventre rifant-se la llei,
deixar-los en calçotets al mig de la plaça perquè els hi serveixi d’escarment?
D’aquesta mamella protectora, que se’n diu “aforament”, se’n beneficien sense
que moguin un dit per desmarcar-se i abolir aquesta butlla laica centenars de
ciutadans que, gràcies a ella s’asseguren estar per sobre del bé i del mal ja
que cap jutge d’instrucció “ordinari” no és prou bo per furgar en les seves
misèries, sinó que només la santíssima trinitat de la magistratura suprema hi
pot ficar el nas.
Perquè ens fem càrrec de la befa que aquest privilegi feudal suposa als
ciutadans pelacanyes com vós i jo, els “aforats” són aquells personatges –
“honorables”, “il·lustríssims” i excel·lentíssims segons el nomenclàtor oficial
del regne -, que com a pagament en espècie afegit a la generosa nòmina que
l’Estat els hi diposita cada mes a la menjadora, com a compensació a la suor
que vessen exercint funcions públiques de rang més o menys alt, si s’unten els
dits, prevariquen fen favors a canvi de diners o dinars, o senzillament es
passen per l’arc del triomf la honorabilitat que se’ls hi suposa com a
“servidors del poble” – no us en rigueu, que jo no me’n foto pas -, les seves
sempre presumptes relliscades no les pot instruir un jutge o jutgessa de
tercera divisió, sense pedigrí ni currículum professional per examinar les
caques de tan honorables bruixots, encara que la vocació d’aquests juristes
primerencs i sense llustre sigui servir amb imparcialitat la justícia
immaculada. No, a aquests deu mil mansos només els poden demanar explicacions
els suprems representants de l’establishment de la Magistratura, els quals per cert
i acabar-ho d’adobar s’han enfilat als seus alts tribunals gràcies, precisament,
a la designació a dit dels “aforats”.
A la meva manera de veure, doncs, mantenir aquest privilegi per a quants
ciutadans, per escarni de la resta, com passa en aquest país exemplar, converteix
una justícia de la qual s’espera que sigui ràpida, imparcial i igual per a
tothom, en un prototip grotesc de la llei de l’embut que es practica en aquesta
democràcia imperfecte, perquè polítics-legisladors-beneficiats no semblen tenir
cap pressa per desmuntar aquesta vergonya de l’aforament. No poden pas
excusar-se en que no hi ha pressupost ni govern constituït: fer aquest gest d’honestedat
democràtica no costaria un euro – al contrari, segurament n’estalviaria uns
quants –, i no li faltaria consens de sobres si tenim en compte que la majoria
de partits durant la campanya electoral blasmaven dels privilegis dels aforats.
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL
QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada