Follow by Email

dilluns, 15 de juliol de 2019

EL PITJOR NO ÉS EL MÉS PROBABLE, PERQUÈ EL MILLOR NO ÉS IMPOSSIBLE


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 15 de juliol de 2019)
Ser honest no consisteix només en saber què està bé, sinó en combinar el coneixement del bé amb “fer-ho bé”. Però quan es tenen responsabilitats per fer allò que més convé tothom i no només allò que interessa uns quants, cal valentia i integritat. Quan se sap allò que és millor perquè tothom vagi bé, però no es té el coratge d’actuar en conseqüència, hom es condemna per sempre més a viure com un home mort que camina. Per desgràcia, tanmateix no només a Espanya sinó a gairebé tot arreu, hi ha massa gent que viu de i per la política sent homes morts que caminen.
La democràcia, tal com molta gent la tenim entesa, consisteix en que el poble delega cada ics temps la seva sobirania en uns representants elegits per sufragi universal, els quals s’han de posar d’acord perquè governi qui hagi tingut més vots per executar al peu de la lletra els compromisos electorals del seu programa, sotmetent-se de bon grat al control constructiu de l’oposició, en tant que dipositària també de la confiança d’una part dels ciutadans. I aquests ciutadans o el poble, si us sembla més correcte expressar-ho així, sempre que entengui que qui governa ha traït els seus compromisos electorals podrà sortir al carrer per escridassar-lo pacíficament, fins que rectifiqui el rumb. Són les regles de joc de la democràcia. Però, jo em pregunto perquè aquests principis elementals de convivència democràtica són, a la pràctica, paper mullat?
Molts governs, als quatre dies de tenir la paella pel mànec solen oblidar-se d’allò que van prometre i fan allò que més els hi convé, sense fer massa cas de les queixes de l’oposició i mirant-se amb fàstic les protestes populars. ¿No us ve al cap la patxoca de més d’un ministre que davant la cridòria al carrer no tingui res més a dir que: “malgrat els insults, crits i rebombori el govern no pensa donar un pas enrere”? No li costaria res a un ministre d’un govern genuïnament democràtic replicar als manifestants o als diputats de l’oposició parlamentària, que pren nota del seu rebuig i que estudiarà les propostes de reforma amb interès. Però, ca! Encara se’n vanten. Qui sap si molts d’aquests ministres bocamolls que parlen només perquè tenen boca, varen fer campana el dia que a classe explicaven, precisament, les bones pràctiques democràtiques.
A la meva manera de veure, però, malgrat tenim l’escenari polític que tenim i que ens dona la impressió que no se’n pot esperar gaire més d’aquesta trepa, animem-nos pensant que mai el millor no és impossible, encara que el pitjor sigui el més probable. Però, per si de casi posem un ciri a santa Rita.
A LA MEVA MANERA DE VEURE                         
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada