PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (divendres 26 de juliol de 2019)
Ara ja no passa com abans perquè en segons quines expansions ens
hem tornat llepafils, però en temps reculats als estudiants que ho suspenien
tot perquè no havien posat prou atenció a l’hora d’aprendre la lliçó, els feien
posar de cara a la paret i els hi encastaven al cap unes orelles de burro. A
part d’aquest escarni, es quedaven sense vacances i tenien d’anar, si s’ho
podien permetre els seus pares, a classes de repàs per aprovar el setembre, en una
segona oportunitat. No sé si era un mètode didàctic gaire efectiu aquest de
l’escarni públic perquè els mals estudiants deixessin de caçar mosques i de fer
el badoc a classe, però estic segur que passar aquella estona de vergonya no
els hi anava malament. Ara, a l’escola, d’orelles de burro ja no en gasten,
però a la vida ja són figues d’un altre paner. I encara que sigui virtualment,
els rucs que se la decanten a la vida ella és la que els carbasseja sense
manies; perquè, la veritat sigui dita, en definitiva qui dona les carbasses més
grosses i sentides i encasta orelles de burro per sempre és la vida, no
l’escola.
Tanmateix, quan hom de gran es fica de peus a la galleda cada
dos per tres, per burro, i arreplega carbasses a dojo, cal que s’ho faci mirar.
Sobretot quan aspira a tenir responsabilitats públiques com a líder, perquè les
seves cagades acaben netejant-les sempre aquells que no en tenen cap culpa de
tenir un capsigrany per governant. Parlant clar, ¿què n’hem de fer d’uns
governants que a tots els horts del país només arrepleguen carbasses, i que des
d’Europa les institucions comunitàries els coronen de merda d’oca, que és la
versió moderna més semblant a les orelles de burro? De la collita de carbasses no
se n’escapa ningú: el president Torra, degut a uns pressupostos que no li compra
ningú i s’entén cada cop menys amb el seu soci de govern; el president Sánchez,
perquè ha sospès l’examen d’investidura per segona vegada; o Espanya en
conjunt, degut a l’estirada d’orelles d’Europa al tant se me’n fot de la contaminació
ambiental, per a no allargar la llista de males notes que reparteix Brussel·les,
que com un mestre tites perepunyetes ja ens ha avisat que portem malament moltes
altres assignatures troncals, tant en economia com en drets humans.
Però així com a l’escola, els que portaven orelles de burro
passaven vergonya una estona i es volien fondre, a aquests setciències que
intenten governar, carregats de màsters que Déu sap en quina tómbola els han
guanyat alguns, sembla que no els hi ve d’aquí repetir curs o provar sort el
mes setembre. Però, el que em fa emprenyar més de tot plegat, és que el senyor
Sánchez que ahir va suspendre l’examen d’investidura, després de 80 dies d’estar
enfilat a la figuera i viure a les musaranyes, no va suspendre per cap altra
raó que per ser un burro que, a més de no saber-se la lliçó, pretén que no li
cal estudiar perquè és més llest i guapo que tothom. Quan jo era petit i un nen
col·leccionava massa carbasses, els pares acabaven la comèdia sentenciant que
aquella criatura no servia per estudiar, i el posaven a treballar. Avui seria
impensable que cap dels polítics que no passen a la vida el llistó de l’aprovat,
admetessin que fer bona política i molt menys governar no està fet per ells, i que
es posessin a pencar. No ho faran perquè, en primer lloc, com us anava dient,
no tenen vergonya de fer el ruc; però, en segon lloc, perquè se’n refien massa que
les conseqüències de les seves rucades les pagarem entre tots, sinó amb diners
amb dinars. I si algun dia la fan tan grossa que no es puguin dissimular les
carbasses, i els pares putatius del seu partit decidissin fer-los per a no
tocar més el ridícul, saben que no passaran gana perquè una rectoria o altra els
esperarà perquè escalfin la cadira com un menjapà qualsevol. En alguns consells
d’administració d’empreses públiques i fins i tot de privades, està ben
demostrat que les orelles de burro es retribueixen a preu d’or. Nosaltres, com
sempre, a pagar el pato.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada