Follow by Email

dijous, 27 de setembre de 2018

TRAPOTE VERSUS TRAPERO


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 27 setembre de 2018)
- Primera pantalla.- El ministre de l’Interior, el jutge Grande-Marlaska, ha avalat la proposta de concedir la medalla al mèrit policial amb distintiu vermell - pensionada de per vida amb un 10% del sou base -, a qui fou el cap dels policies nacionals (piolins) a Catalunya durant el dispositiu de l’1-0, el comissari jubilat Sebastián Trapote. Sota la coordinació d’aquest comandament ara condecorat van executar-se les càrregues dels antidisturbis contra ciutadans pacífics i estoics que feien cua a les portes dels col•legis electorals per votar en un referèndum convocat pel govern legítim de Catalunya, que quatre dies abans el TC va declarar il•legal a instancies del govern fatxa de Madrid. Aquelles ferotges i rabioses estomacades de persones innocents i indefenses, veient avui les repeticions de la jugada que emet TV3 coincidint amb el primer aniversari d’aquella vergonya, qualsevol que tingui sentiments i ulls a la cara pot adonar-se objectivament que les envestides anaren més enllà d’aplicar un simple protocol preventiu de dispersió d’un tumult, per cert inexistent, sinó que darrera dels cops de porra s’hi endevinen lamentables rampells de ràbia continguda, suposo que no espontània sinó fruit d’un adoctrinament esbiaixat. I si ja em costa d’entendre que aquella salvatjada alguns la vulguin justificar amb l'excusa que aquells energúmens eren uns manats que complien ordres rebudes disciplinadament com era el seu deure, que al responsable d’ordenar i coordinar la en realitat ferotge repressió se’l condecori enlloc de demanar-li responsabilitats, passa una mica més de taca d’oli.

Segona pantalla.- El major vitalici dels mossos d’esquadra, el val•lisoletà Josep Lluis Trapero, va coordinar de manera professionalment brillant tot el desplegament policial després de l’atropellament massiu i deliberat de persones que passejaven per la Rambla de Barcelona, fent servir la tècnica terrorista del vehicle-ariet. La matança va tenir lloc el 17 d’agost i setanta dos dies després, el 28 d’octubre, aquest mateix Trapero fou el primer funcionari castigat i destituït en ésser intervinguda la Generalitat per l’article 155. Des de llavors, aquell honorable professional està acusat de sedició i li poden caure 20 anys de presó; mentrestant, esperant el judici que no està encara assenyalat un any després es fot de fàstic i es rossega els punys impotent, represaliat a fer feines administratives. En el transcurs dels dies posteriors als atemptats, el major Trapero va participar en diverses rodes de premsa i dotzenes de mitjans d'arreu del món apreciaren a bastament la seva exquisida i professional exposició dels fets i l’anàlisi prudent de la situació. Durant una d'aquelles compareixences, un periodista bocafí pertanyent a la quadra de la Brunete mediàtica va queixar-se que el cap dels mossos respongués preguntes en català. Quan en Trapero li contestà que responia en l'idioma en què li feien la pregunta, aquell mal educat reporter va decidir abandonar la sala despectivament, moment que a en Trapero va sortir-li espontàniament aquella frase que es va popularitzar a les xarxes socials i es va reproduir inclús en samarretes i gorres: "bueno pues molt bé, pues adiós”,

Pantalla final.- Podria afegir moltes més coses a la reflexió d’avui, però com diuen els castissos de Lavapies: “a buen entendedor, pocas palabras bastan”. No obstant això, no em puc estar de confessar que, després de tornar a veure els vídeos d’aquella massacre policial desproporcionada i atiada per l’odi implícit en aquell “a por ellos!” amb que varen ser acomiadats i arengats els piolins quan marxaven cap a Catalunya des de les seves respectives casernes espanyoles, entenc la indignació d’una part considerable de ciutadans catalans quan el rei, en la seva condició de cap d’estat, va dirigir-se al país en un missatge institucional i va tenir la barra i la manca de sensibilitat de, sinó de demanar perdó pels excessos comesos en nom de l’ordre públic, que hagués sigut lo correcte des de la teòrica neutralitat de la Corona, almenys lamentar que hi haguessin ferits i desitjar-los una ràpida recuperació. Per tant vull acabar la reflexió manllevant-li al president Quim Torra la seva piulada a través de Twitter sobre aquesta qüestió, a la qual humilment m'adhereixo: “Una autèntica vergonya! Els repressors premiats! I tot porta sempre al mateix punt, aquell pel qual més d’un milió de catalans ens vam manifestar fa onze dies: fer la república catalana”.

NOTA IMPORTANT: Els lectors que estigueu interessats en comentar aquesta reflexió podeu fer-ho des del blog mateix, o bé a través del meu compte a Facebook, on podreu participar en l’interessant debat que cada dia s’hi estableix entre varis dels seguidors habituals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada