Follow by Email

dimarts, 11 de setembre de 2018

QUI ENCALÇA MÉS LA CONSTITUCIÓ D’UN PAÍS, ELS QUE VOLEN CANVIAR-LA O ELS QUE SE N’APROFITEN?


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 11 setembre de 2018)
- Mala peça al teler té un país quan des de les pròpies institucions de l’Estat se’n riuen i deixen en ridícul la Constitució, a còpia de prostituir-la, potinejar-la, escarnir-la o trampejar-la fent tota classe de negocis i tractes de favor encofurnats sota les seves faldilles. Quan quasi totes les institucions de l’Estat perden oli escandalosament i no són bones perquè tots els ciutadans, amb independència de com pensin i de en quins déus creguin, se sentin emparats i segurs de ser tractats amb justícia i sense discriminacions, tenim mala peça al teler. I de quines institucions parlem? En el cas del nostre país, també les excepcions confirmen la regla per desgràcia, i poques se n’escapen de la crítica, començant per la pròpia corona que s’empara en la immunitat per a no respondre de presumptes tràfics d’influències i fraus fiscals. Tanmateix, el propi Tribunal constitucional presumeix de magistrats que són designats a dit aplicant una quota estrictament política, enlloc de criteris d’elecció professionals i ètics que garanteixin la neutralitat. I per acabar-ho d'arreglar i no allargar el memoràndum de greuges, el vergonyant mercadeig de comissions i suborns a benefici d’alts càrrecs de diversos òrgans de poder que, pel que es veu, el generós sou que s’embutxacaven no els hi arribava per atendre tots els seus vicis i capritxades.

Quan cada dia els noticiaris ens refregaven pel nas que entre la classe política no busquéssim pas un pam de net, perquè la corrupció a l’engròs i les petites corrupteles estaven a l’ordre del dia, només ens faltava assabentar-nos que inclús en el sostre de la sagrada Agència Tributària s’hi havien fet degoters, i alguna paret mestra amenaçava d’ensorrar-se, no només perquè no es perseguís amb eficàcia l’economia submergida i el frau fiscal, sinó perquè un dels ministres del ram més mancat d’ètica féu aprovar una generosa llei d’amnistia fiscal que permeté a il•lustres i fins tot aristòcrates defraudadors, riure-se’n del mort i de tots el que el vetllaven. Un dels escarnis a la Constitució més sonats, que han escantonat més la democràcia que s’hi emperpala, es conegut col•loquialment com “Portes Giratòries”; un eufemisme maquinat per algun pocavergonya per descriure les anades i vingudes de ministres i alts càrrecs entre l’administració i l’empresa privada, intermitentment. Sense pressuposar l’existència de cap delicte o il•legalitat mentre no es provi el contrari, penso que estarem d’acord que no és estètic i molt menys ètic que, per exemple, avui algú estigui aixecant actes d’infracció i demà assessori als potencials infractors com pagar a Hisenda el mínim possible o passar-se pel forro la legislació laboral. I no parlem dels ministres i alts càrrecs que en cessar o ser cessats engreixen les nòmines dels consells d’administració de la Banca i de les més potents Companyies Elèctriques, Constructores i Asseguradores. Sense anar més lluny, repassem els socis dels bufets de més prestigi i ens adonarem que hi figuren - i no se n’amaguen perquè pels serveis de màrqueting aquests fitxatges es comptabilitzen als actius de les empreses en qüestió com “un valor afegit” -, inspectors d’Hisenda i de Treball en excedència.

Per tant, a la meva manera de veure, avui és un dia que s’escau més que en cap altre tenir clar que els que dinamiten la Constitució no són els ciutadans que surten al carrer en un moment donat per manifestar-se reclamant feina, llibertat o justícia; sinó els que des de dintre de les pròpies institucions fa dècades que li fan pam i pipa a la Carta Magna i la desprestigien dintre i fora del país amb els seus tripijocs i feina bruta. Ara bé, el problema que té aquest país no rau en la Constitució, sinó que els únics culpables de la mala-maror són els que se l’han apropiada i es reserven el dret d’administrar-la i interpretar-la, segons com els hi vagi bé als seus interessos. Tanmateix, si aquests gamarussos no haguessin passat d’aprofitar-se’n encara, posant-hi una mica de bona voluntat i de màniga ampla, es podrien tapar les esquerdes i refer la Constitució devaluada com a regla de joc vàlida i respectada; però el gran error comés pels partits que més se n’han aprofitat d'ella per viure amb l’esquena dreta és que, conscientment o sense adonar-se’n, han consentir que la Constitució de tots la segrestessin uns quants impresentables i, encara pitjor, que l’esclafessin pel cap dels que no hi estaven d’acord que en nom d’una Constitució que en teoria empara a tots, a uns quants se’ls tractes a baqueta. Amb aquest acte prepotent i irresponsable comportament dels propis guardians de la Constitució, aquesta s’ha esmicolat a trossos i fóra necessari un miracle per recompondre-la i netejar-la de la merda amb que l’han esquitxat impunement aquells que deien estimar-se-la tant. Per tant, jo penso que avui es pot anar amb el cap ben alt a manifestar-se, que cap dels que hi vagin ni dels que els acompanyin en esperit des de casa estant estan encalçant la Constitució, sinó exercint un dret que aquesta empara sense reserves. En tot cas, serien els manifestants que amb tota la raó podrien exigir responsabilitats als polítics que en nom d’una Constitució democràtica han fotut polítics a la presó i els hi han mantingut quasi un any després sense judici previ, abusant descaradament de la privació preventiva de llibertat per utilitzar-los com ostatges i moneda de canvi a compte d’una hipotètica i impossible negociació política en aquestes condicions. Tot plegat, creieu-me, fa un fàstic colossal. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada