NO PATIU! QUE NO ANIREM A DORMIR COM LES GALLINES PERQUÈ NO FEM EL CANVI D’HORA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 14 setembre de 2018)

- Això del canvi d’hora sempre ha estat un niu de raons, que si era una enredada per a ximples, que si aquest argument de “l’estalvi energètic” era pura enganyifa, que quina gansoneria això d’ara avancem una hora el rellotge ara l’endarrerim... Segons el que es podia llegir a les cartes al director dels diaris de l’època - una mica en sintonia amb allò que els humoristes de l’enyorada “La Codorniz” en deien “parlament de paper” -, cada vegada que tocava endarrerir o avançar les brusques del rellotge no es pot dir que caigués gaire bé i ja trenta anys enrere es podien llegir opinions tan pintoresques com aquestes: “... amb l’excusa del canvi d’hora segur que algun espavilat deu fer peles. Ja hi podeu comptar! Jo de seguida ho tindria aclarit: a treballar tothom a pic i pala i de sol a sol, ja veuríeu com aniríem a dormir com les gallines... Tal i com està muntat això de bellugar l’hora dos cops l’any, només fa que trastocar els hàbits de les persones...”

Els hipotètics avantatges per a l’economia que comportaria no remenar mai més l’hora la Comissió Europea – és a dir, Brussel•les, per no marejar la perdiu -, ho té coll avall, i voldria que durant tot l’any regis el mateix horari, si bé en principi no es decanta per implantar per força l’horari d’hivern o el d’estiu. Sembla que preferirien el primer fent cas de l’opinió dels fisiòlegs que asseguren que l’horari d’hivern és el que més s’adequa al rellotge intern de les persones, però a la meva manera de veure no acabo d‘entendre que aquesta qüestió porti tant d’enrenou: al cap i a la fi, en queden pocs que s’aixequin i es posin al llit com les gallines, amb la sortida o la posta del sol, sinó que almenys tots els urbanites encara que dormin a pagès es lleven quan sona el despertador. Aquesta comèdia del canvi d’hora la representava, des de fa més d’un segle, cada país una mica al seu aire i amb guió propi, però arran de la crisi del petroli de 1973 els dotze apòstols – aquells poders fàctics que, com les bruixes gallegues existeixen encara que no es vulgui reconèixer, i que condicionen les decisions dels governs del món mundial -, van cridar a rebato per posar ordre: el toc d’alarma era perquè el canvi horari no s’aplicava alhora, havent-hi fins i tot dies de diferència entre uns països i altres, de manera que per eradicar les distorsions que es generaven als mercats – principalment en el sector del transport i de la logística -, Brussel•les va optar per harmonitzar la situació obligant tots els països a passar per l’adreçador de la unanimitat.

Quaranta anys després, nous estudis encarregats per vés a saber quins lobbys, han qüestionat l’estalvi d’energia a causa d’avançar o endarrerir els rellotges, posant en relleu, tanmateix, els efectes perniciosos del canvi d’hora sobre la salut dels ciutadans en aspectes tan sensibles com el son, la digestió o l’estat d’ànim. Per tant, després d’aquestes conclusions “científiques” és evident que Brussel•les s’hi mostraria més que receptiva, imposant la recepta de mantenir l’horari sense canvis tot l’any, però daurant la píndola del si us plau per força en deixar que cada país triï si prefereix aplicar l’horari d’hivern o el d’estiu. És una decisió salomònica disfressada de democràtica per quedar bé amb la vianda al plat; però ja m’agradarà veure com s’ho faran a Madrid, que segons amb quines qüestions som més papistes que el papa, ja que potser deixaràn que cada autonomia esculli per quina de les dues opcions horàries es decanta. Tenint en compte que si, per exemple, s’apliqués l’horari d’estiu uniformement tot l’any a l’Estat, els gallecs es llevarien de nit i se n’anirien al llit amb claror de dia, l’olla de grills està servida. Repeteixo, ja m’agradarà de veure com pentinaran aquest gat uns polítics que només es posen d’acord per fastiguejar Catalunya i para de comptar. Sort que a mi, rai, poc m’afecta tota aquesta moguda perquè sóc dels que sí faig com les gallines, des que vaig llençar el despertador per la finestra, en jubilar-me. 

NOTA IMPORTANT: Els lectors que estigueu interessats en comentar aquesta reflexió podeu fer-ho des del blog mateix, o bé a través del meu compte a Facebook, on podreu participar en l’interessant debat que cada dia s’hi estableix entre varis dels seguidors habituals.