Follow by Email

dimecres, 12 de setembre de 2018

ELS PUNYETERS MALENTESOS.-


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 12 setembre de 2018)
 Moltes relacions d’amistat, polítiques, professionals, incloses les de parella, se’n van sovint en orris per culpa de malentesos estúpids, la majoria de les vegades conseqüència d’una manca de comunicació com cal i, sobretot, de poca paciència i voluntat d’aclarir aquells fatals “m’han dit que havies dit”, abans no fessin un racó al païdor i acabessin provocant un entortolligament de budells difícil de gestionar. Els malentesos no aclarits immediatament, que és quan toca fer-ho, són el virus que estronca i ofega infinitat de relacions més o menys passables. Però és que qualsevol lligam, harmonia, festeig o complicitat, incloses les aparentment superficials, si no es basen sempre en un mínim principi de confiança mútua tard o d’hora van de mal borràs; confiança que ha de ser tant més ferma i decidida com sigui d’intensa i d’important la relació, ja que cap compromís, entesa o com li vulgueu dir pot sobreviure eixorca de crèdit ampli o quan la confiança fa fàstic.

A la meva manera de veure, doncs, cal una mínima dosi d’empatia i de bon rotllo entre les persones, tant perquè un negoci comercial no faci figa com perquè els pactes estratègics i puntuals entre partits polítics de diferents color arrelin en un moment donat prioritzant l’interès general, com perquè una simple relació sentimental no acabi com el rosari de l’aurora. La història en dóna testimoni a bastament de que bastants pactes d’Estat, inclús entre països no gaire amics, s’han signat perquè els negociadors del projecte d’entesa tenien una bona relació personal. Per tant, no tenir mandra per dissipar els núvols dels malentesos així que despunten per l’horitzó, és fonamental per cantar victòria. I això només s’aconsegueix no tenint por de parlar sense embuts sempre de tot el que calgui, perquè ningú entengui una cosa per altra. Allò de que qui diu les veritats perd les amistats és un sofisma, una fal•làcia en definitiva, inventada i explotada pels que abonen la creença que en matèria de relacions humanes a vegades dóna més bon resultat l’ambigüitat calculada o els equívocs controlats que no pas la sinceritat. Jo estic convençut del tot que deixant al bany-maria els problemes o malentesos que sorgeixen en una relació de qualsevol mena, ni que sigui amb la bona intenció de guanyar temps, només s’alimenten recels, sospites i mals pensaments que acabaran podrint-la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada